La manifesta incapacitat de ľEstat per garantir la seguretat pública, en les condicions socials degudes a la globalització econòmica, expliquen, en bona mesura, el creixement espectacular de la indústria de la seguretat en els darrers vint anys. Només un indici: els efectius policials privats, a Espanya ja superen els de la Guàrdia Civil. I, en alguns països europeus, igualen (Dinamarca, Suèc La manifesta incapacitat de ľEstat per garantir la seguretat pública, en les condicions socials degudes a la globalització econòmica, expliquen, en bona mesura, el creixement espectacular de la indústria de la seguretat en els darrers vint anys. Només un indici: els efectius policials privats, a Espanya ja superen els de la Guàrdia Civil. I, en alguns països europeus, igualen (Dinamarca, Suècia, Regne Unit) o superen a la policia pública. I aquest no és el resultat, únicament, ďun procés de recuperació insolidària, protagonitzat pels individus amb els recursos suficients, del seu poder per protegir-se individualment de les amenaces a la seva seguretat, sinó també la conseqüència de la privatització de la seguretat encetada pel propi Estat (vigilància privada ďedificis públics, per exemple). Lluny de complementar la seguretat pública, com predica el lobby del sector, ľexpansió espectacular de la seguretat privada no ha significat ni un descens de la delinqüència ni del sentiment ďinseguretat ciutadana i, ben al contrari, ha contribuït a la inquietant fractura social entre uns sectors protegits particularment i uns altres que resulten especialment vulnerables a la violència.