Barcelona ·

Després de la informació del conseller Saura a la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana del Parlament de Catalunya, i fet el nomenament amb responsabilitat, professionalitat i seriositat de Joan Delort, ara el que cal és deixar l'espectacle i els focus dels mitjans de comunicació, i posar-se a treballar.

S'ha fet sang, s'han fet ferides, potser hi ha hagut equivocacions, segur que hi ha hagut responsabilitats i actituds demagògiques i partidistes, i s'ha utilitzat la cortina de fum dels Mossos per tapar molts dels errors de les nostres institucions i la nostra classe política. Es diu que això va amb el sou i amb l'uniforme de la nostra policia. Una afirmació massa fàcil; caldria que hi reflexionéssim i en parléssim seriosament.

La construcció d'un dels eixos fonamentals d'un poder polític propi i nacional, el coercitiu, mitjançant els mossos d'esquadra, ha tingut, té, i tindrà molts enemics. Durant dècades, els poders fàctics, entre ells els de la seguretat, s'havien repartit el "pastís". Aquests dies, a pesar del silenci de la premsa, la ràdio i la televisió i els comentaristes de ploma fàcil contra els mossos, hi ha exemples flagrants: els prostíbuls més importants de Catalunya comptaven amb el suport d'alguns caps del cos nacional de policia. I la droga al port de Barcelona, controlada per guàrdies civils i algun que altre membre, també, del cos nacional de policia. I potser caldria estirar encara més el fil...

I, mentrestant, es fan esperpèntics judicis a mans del nostre democràtic... poder judicial, condemnant diferents membres de la policia de Catalunya, un rere l'altre. Caldria preguntar-se amb quins criteris, i amb quina equanimitat, actuen i han actuat amb la policia "nacional" i la guàrdia civil. També sectors judicials, que ja no poden utilitzar els mossos d'uixers  o servidors, sembla que encara no han entès què vol dir el nou model de policia de Catalunya, democràtic i integral.

La nostra policia, doncs, necessita dos o tres anys sense polèmiques, sense focus, i si surten a la premsa que sigui per defensar aferrissadament les llibertats i atacar, detenir i col·locar davant de la justícia tota mena d'organitzacions, màfies, i grups delictius, per molta por que hagin fet en el passat. Venen temps difícils, la crisis econòmica provocarà també la radicalització de les organitzacions criminals i la proliferació de nous delictes globals, i això requereix que la nostra policia estigui dirigida per polítics que no els tremolin les cames, disposats a deixar la cadira cada dia. I, per tirar endavant, es necessitarà la coincidència i la complicitat de tota la societat, inclosos aquells sectors més reacis, més allunyats de la policia, que han d'acabar veient, en aquesta, els seus defensors.

Queda molt per fer, cal posar-s'hi des d'ahir mateix.