Acabo de rebre una trucada de l'Ernest Benach. No li ha agradat gens ni mica el meu article d'opinió. Ja se'n feia ressò des del seu twitter: "Quina llàstima que gent assenyada com el Josep Poca es cregui les intoxicacions i les mentides que alguns fan córrer". (Agraeixo el judici positiu sobre mi.)
M'ha recriminat no haver contrastat els judicis que havia rebut sobre la seva persona i el seu comportament polític. Li he agraït que hagi estat capaç d'agafar el telèfon per fer-me aquest retret. D'altres –fins fa poc del seu mateix partit–, no han sabut fer-ho mai, malgrat haver rebut de part meva escrits de judicis de valor sobre el seu comportament polític.
En la conversa ha desmentit les meves afirmacions, tot justificant moltes de les seves actuacions i oferint-me motius i per quès, que no exposaré en aquest escrit, atès que la finalitat del mateix no és contrarestar les fonts d'informació, ni veure quina és més fidedigna. De voler anar a substituir Bonet al Senat, res de res. De passar-se a l'esfera del Puigcercós, totalment fals. D'haver sol·licitat anar de segon per Barcelona, tampoc no és veritat. Etcètera, etcètera.
De tot plegat, però, n'he tret la conveniència de no precipitar-nos en els nostres judicis, a la vegada que he arribat a la conclusió que el comportament de les persones no sempre és prou ajustat al seu voler i desig.
No és gens fàcil fer-nos entendre. Per molt fidels que desitgem ser a les nostres conviccions, no sempre podem fer-nos comprendre per una part important dels nostres interlocutors. De vegades, perquè aquests no podran tenir tota la informació necessària sobre els motius de la nostra actuació. I, també, –per què no? – perquè és possible que nosaltres mateixos podem moure'ns per criteris erronis o, millor dit, equívocs, malgrat la nostra bona fe a l'hora d'argumentar-los o de dur-los a terme. Els altres ens poden jutjar erròniament, però també nosaltres –repeteixo amb la millor bona voluntat– podem no haver escollit la fórmula més adient, oportuna i convincent per a fer-nos entendre.
Agraeixo, doncs, a l'amic Ernest el seu coratge a recriminar-me el meu text, al seu entendre, fals, per poc contrarestat. I desitjo que entengui, però, que no sempre és fàcil comprendre i acceptar certs comportaments, que no s'han sabut explicar i presentar amb prou eficàcia i prou justificació.
Gràcies una vegada més, i esperem que el setembre, al capvespre a Bonastre, continuem la nostra conversa (diuen que parlant la gent s'entén) mentre mengem unes costelletes a la brasa i, per què no, uns rovellons i llenegues.
Josep Poca
