
La setmana passada l'inefable ministre Margallo, a risc d'acabar convertint-se en una caricatura del seu propi personatge, va vaticinar que una Catalunya independent "vagaria per l'espai eternament" i que "quedaria fora de la UE pels segles dels segles".
Donava així continuïtat a algunes veus com la de Durao Barrosso que ha donat a entendre en diverses declaracions publiques que una Catalunya independent quedaria automàticament fora de la unió. Els mitjans de comunicació s'han fet ressò d'aquestes declaracions però seria bo preguntessin a Margallo i Barrosso quin és el mecanisme exacte pel qual seriem expulsats de la UE. Si ho fan, no obtindran resposta, perquè aquest mecanisme no existeix.
Els tractats de la Unió no contemplen la possibilitat d'una ampliació interna i per tant no hi ha res previst ni sobre la permanència ni sobre la sortida d'un nou estat sorgit en el si d'un estat membre. Però, suposant que la hipòtesi Margallo-Barroso fos certa, com es produiria exactament aquest procés d'expulsió?
En primer lloc a Catalunya faríem el referèndum i guanyaria el Sí a la independència. En segon lloc el Parlament català faria una proclamació solemne d'independència després d'intentar la negociació amb l'Estat Espanyol (amb o sense èxit), alhora que la nova República Catalana buscaria el reconeixement internacional d'altres Estats. Suposem que en aquest procés alguns estats de la UE reconeguessin la nova República Catalana, i altres, entre els quals l'Estat Espanyol, no.
Passarà allò que ha de passar en democràcia, que el diàleg i la negociació permetran adaptar les lleis a la nova realitat política"
Que passaria a partir d'aquest moment? En una reunió del Consell de Ministres de la UE els representants dels estats que si que haguessin reconegut la República Catalana proposarien que no s'apliquessin els tractats de la Unió en un territori que un altre estat membre encara considera una part del seu territori nacional? No sembla que això sigui possible.
L'única manera per a que fos possible seria que l'Estat Espanyol també hagués reconegut la nova República Catalana. I llavors viuríem un procés kafkià en el que l'Estat Espanyol reconeixeria la República Catalana prèvia negociació i repartiment d'actiu i passius i en aquesta negociació s'inclouria l'expulsió de Catalunya de la UE i el posterior veto de l'Estat espanyol al seu reingrés. Tampoc sembla que això sigui possible.
I si cap estat de la UE no reconegués la nova República Catalana? Podria arribar a succeir, però en aquest cas, proposarien l'expulsió d'allò del qual no n'han reconegut l'existència? Tampoc sembla que això sigui possible.
Per tant, el que sembla evident es que no hi ha cap mecanisme previst ni clar per 'expulsar' la nova República Catalana de la UE, i el reconeixement del nou estat i la integració institucional dins de la UE requerirà de complexes negociacions per a trobar una solució política i diplomàtica que permeti encaixar la nova realitat en l'arquitectura institucional i jurídica de la Unió.
I en aquest procés els catalans no hauríem de tenir cap dubte que passarà allò que ha de passar en democràcia, que el diàleg i la negociació permetran adaptar les lleis a la nova realitat política i social.