Si alguna cosa hauríem d'haver après del llarg i ferregós procés estatutari és que no hi ha dreceres possibles quan aspirem a fer un salt endavant com a país, que som ben poca cosa quan anem per lliure i tenim al davant un adversari dur, ferreny, acostumat a sortir-se amb la seva i poc sensible -essent benèvol- a les demandes que arriben de Catalunya, per justes que siguin.
Som ben conscients que l'Estatut marca un sostre limitat. Però bo i admetent el topall, no podem transigir, ni renunciar-hi ara. Això sí, l'aposta ha de ser ferma, no en podem aigualir ni una coma. Si el Govern espanyol es nega a complir allò que va ser votat en referèndum pel poble de Catalunya, i prèviament votat pel mateix PSOE al Congrés dels Diputats de Madrid, la resposta ha de ser contundent. No es pot acceptar, sota cap pretext, un acord que no garanteixi un millor finançament per Catalunya i, per tant, és millor no arribar a un acord que perpetuar la situació actual sota el maquillatge d'un nou finançament, novament retallat.
Els partits catalans tenim el deure, l'obligació i la necessitat, de buscar el millor finançament per Catalunya i no podem avalar uns pressupostos que suposin un nou escarni per al nostre país, perpetuant l'espoli que finalment les balances fiscals, les publicades recentment pel Govern espanyol, han mostrat en tota la seva cruesa amb la certesa que les dades donades a conèixer (exclusivament de l'any 2005) lluny d'invertir la tendència s'han accentuat els darrers tres anys. La inversió de l'Estat a Catalunya continua sent minsa, molt per sota de les necessitats reals. Les dades facilitades pels propis organismes de l'Estat evidencien que el Govern de Madrid ha licitat escassament 800 milions d'euros, el que representa un 21'4% de la inversió promesa, situant-se a l'alçada dels anys on la inversió a Catalunya ha estat més minsa. Els pressupostos per l'any 2009, els tercers que han de tenir present la disposició addicional tercera de l'Estatut.que marca que durant set anys la inversió ha del Govern espanyol, han de ser equivalents al pes de l'economia catalana en el conjunt de l'Estat. Però aquesta premissa se segueix incomplint de manera sistemàtica. Un incompliment del Govern espanyol que ara es remata amb un document base, aportat pel Ministre Solbes en la negociació del finançament, que no concreta res, ni quants diners aporta el sistema ni la necessitat de despesa de les comunitats autònomes ni els criteris d'anivellament i que incompleix clarament l'Estatut.
Pinten bastos si no anem tots a una. Només així ens en podem sortir. Seria imperdonable que novament algú tingués la temptació de tornar a esquerdar la unitat d'acció del catalanisme. Alguna cosa hauríem d'haver après de la darrera experiència. La força que ens dóna la unitat política, amb el compromís de la societat civil, podria començar a concretar-se en mobilitzacions unitàries -aquest mateix Onze de Setembre- que posin de manifest que no hi ha tacticismes polítics possibles que subordinin els interessos de país als partidistes.
