Indica publicitat
Dijous, 9 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 30 de de desembre del 2009 | 14:47
Opinió · Política

Què més voldria Rubalcaba...

Barcelona · Des dels temps de Mayor Oreja, de vegades tinc la sensació que algunes declaracions dels ministres espanyols de l'Interior són més una consigna destinada a ETA que no informacions per a la gent que les rep. M'hi refermen les darreres intervencions públiques del ministre Alfredo Pérez Rubalcaba dient que ETA prepara un atemptat o un segrest coincidint amb la presidència de torn espanyola a la Unió Europea.

Com sap el ministre de l'Interior què vol fer ETA? Si ho sap de bona font, com és que no ho evita en lloc d'explicar-ho? I si no ho sap, per què ho diu? Ateses les circumstàncies en què s'ha produït la roda de premsa del ministre, que ja ha aixecat protestes fins i tot en les files de la policia, la guàrdia civil i els escoltes privats, m'inclino més aviat a pensar que Rubalcaba confon els seus desitjos amb la realitat. I espero no equivocar-me, perquè ETA ja ha demostrat massa vegades que és capaç de tot en els moments en què més pot perjudicar els interessos de l'esquerra abertzale.

Una acció d'ETA, de les característiques que augura el ministre, durant la presidència espanyola a la UE, tornaria a posar en perill, i molt, l'estratègia que ve definint des de fa temps la majoria de l'esquerra independentista basca. Una estratègia que va tenir la seva expressió pública més rellevant en l'acceptació, en un acte a Altsasu el darrer 14 de novembre, dels principis del senador Mitchell -que van ser tan útils per a la pau a Irlanda- per abordar una sortida democràtica i pacífica al conflicte al País Basc. s significatiu que Rubalcaba hagi fet públics els seus suposats temors a una acció espectacular d'ETA pocs dies després que, tot indica que al dictat del seu ministeri, diversos mitjans de comunicació hagin emprès una campanya d'intoxicació a l'entorn de les darreres iniciatives de l'esquerra abertzale.

Han destacat, per la seva significació, en aquest sentit, el diari El País i, curiosament, també els mitjans del grup Noticias (proper al PNB, incloent-hi Deia), que van donar ressò a una informació de l'agència oficial espanyola de notícies EFE, filtrant fragments d'una carta privada d'Arnaldo Otegi a un altre presoner basc. Uns textos que revelarien discrepàncies en l'esquerra abertzale sobre l'estratègia proposada per la majoria i assumida pels membres de la direcció que són empresonats.

Otegi, mitjançant la seva advocada Jone Goirizelaia, ja ha advertit que pensa denunciar aquesta vulneració de la seva correspondència privada, teòricament protegida per les lleis espanyoles. A banda de la tendenciositat de filtrar només fragments d'una carta trets de context -com ja han fet d'altres vegades el ministeri de l'Interior i institucions penitenciàries-, a ningú que hagi llegit, ni que sigui de passada, la ponència oficial de la direcció de l'esquerra abertzale per al debat li han de sorprendre les diferències que pretenia posar en evidència la filtració. El mateix document oficial parla expressament de quines són aquestes diferències, i al ministeri no li calia recórrer a una maniobra tan barroera, si no és que pretenia objectius intoxicadors.

De la seva banda, el diari El País titulava amb contundència una crida a portada, el passat 20 de desembre: "ETA busca amigos". Hi anunciava un pseudoreportatge de dues pàgines, al quadern especial del diumenge, en què -amb el subtítol "El conglomerado ETA-Batasuna ofrece treguas a organizaciones democráticas a cambio de que se incorporen a su 'frente independentista'"-barrejava veritats conegudes, documents d'origen policial o judicial, cartes privades o converses telefòniques intervingudes, mitges veritats i mentides grolleres, per construir un magma informatiu destinat a posar en qüestió l'estratègia de l'esquerra abertzale. En un batibull de possibles aliats, o "companys de viatge" en terminologia de l'autor, s'hi barrejaven noms de polítics com Xabier Arzalluz (PNB) o Carlos Garaikoetxea (EA), líders sindicals com Jose Elorrieta (ELA), cantants com Benito Lertxundi i Fermín Muguruza, aixecadors de pedres com Inasio Perurena, acadèmics de la llengua basca com Sagrario Alemán... No se'n lliurava -d'aquesta recerca d'"amics"- ni tan sols la campanya de solidaritat amb els cinc directius del diari en euskera Egunkaria, tancat ara fa set anys pel jutge Del Olmo, que afronten gravíssimes penes de presó en el judici que va començar el 15 de desembre a Madrid i que és previst reprendre després de reis.

No és, però, aquesta coincidència mediàtica l'única circumstància que envolta les declaracions del ministre relacionada amb el País Basc. N'hi ha més. Acabem de saber pel diari Gara, proper a l'esquerra abertzale, que una comissió formada per bascos i basques de diverses militàncies polítiques ha fet aquest desembre una ronda de visites a polítics, agents socials i mitjans de comunicació francesos per interessar-los en la denúncia de la desaparició, fa vuit mesos, de Jon Anza, expresoner i militant d'ETA exiliat al País Basc del Nord. Una visita que, segons Gara, ha estat acollida amb interès pels interlocutors francesos, i que es produeix després que el diari Le Monde dediqués una extensa informació a la desaparició d'Anza en la seva edició del 3 de desembre.

I encara una altra coincidència: aquest passat cap de setmana el col·lectiu de presos i preses bascos han anunciat que començaran -just al gener, quan s'inicia la presidència espanyola a la Unió Europea- una sèrie de mesures, que no han concretat, per denunciar la seva situació, cada vegada més greu per les mesures de política penitenciària, i reclamar el dret a ser traslladats a presons del seu país. Per al dia 2 de gener, coincidint també amb l'inici de la presidència espanyola, hi ha convocada una manifestació de solidaritat a Bilbo.

Tantes coincidències em fan pensar que Rubalcaba i el govern de la monarquia espanyola  deuen necessitar un atemptat o un segrest d'ETA fins tal punt que l'invoquen a la desesperada. Perquè, si no, afronten la presidència de la UE sense cap coartada que els permeti camuflar d'alguna manera dues qüestions que són, ara com ara, incapaços d'abordar: la caòtica resposta del govern de Zapatero a la crisi, que col·loca el Regne d'Espanya a la cua de les polítiques econòmiques dels governs europeus, i l'expressió cada vegada més visible i àmplia de les aspiracions sobiranistes de catalans i bascos que, per primera vegada des de la mort del dictador, podrien articular-se per vies exclusivament pacífiques en els dos casos precisament durant la presidència espanyola a Europa.

En uns moments en què ETA sembla haver retornat a la inactivitat, i quan l'esquerra abertzale ha fet públics documents en què -ni que un d'ells encara sigui en fase de debat- opta clarament  per obrir un nou cicle polític d'enfrontament democràtic i absència de violència armada, que el ministre espanyol de l'Interior anunciï que ETA prepara noves accions només ho sé interpretar com una irresponsabilitat o una provocació. Irresponsable o provocador, aquest gest del ministre Rubalcaba no està a l'altura del que cal esperar d'uns governants que s'omplen la boca reclamant la fi de la violència. Talment sembla que l'únic que busquen és perpetuar-la.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de
Opinió · Política catalana
Dos judicis... o un?
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Opinió · Política
La llengua un objectiu prioritari
Opinió · Societat civil
Mobilitzacions virtuals
Opinió · Política
TV3PV: qui pagarà la multa?
Opinió · Política
Política exterior
Opinió · Política
La fermesa de Felip Puig
Indica publicitat