Resulta difícil d'entendre que en un intent, que és pretén de fons, de 'refundació' del catalanisme no hi haja espai per fer ni una sola menció, ni una sola, a l'articulació dels territoris de llengua catalana. Probablement és ingenu sorprendre-se'n: la corrent majoritària del catalanisme fa temps que ha abandonat qualsevol referència als Països Catalans. Però ara es fa un pas més i no es parla ni tan sols d'una qüestió tant bàsica com la necessitat d'articular un espai cultural comú a tota la comunitat catalanoparlant, o de reforçar un espai econòmic al voltant del triangle València-Mallorca-Barcelona. Ni una línia.
L'oblit, deliberat, d'una part significativa dels seus parlants (i del seu mercat potencial) és un flac favor a la llengua i cultura catalanes ja que suposa acceptar-ne una reducció d'escala que aflebeix més encara la seua posició ja de per si delicada en el context europeu i global. I la renúncia a l'articulació d'un dels eixos econòmics més integrats i amb més potencial del sud d'Europa acabarà passant factura a tots els territoris. També a Catalunya.
La qüestió dels Països Catalans és d'una gran complexitat, i des del catalanisme se'n poden tindre aproximacions molt diverses, totes vàlides. Però el que no es pot fer és, des d'un punt de vista nacionalista, és desentendre-se'n. Ans al contrari: el que cal és una reflexió a fons sobre la qüestió, i iniciatives noves i agosarades. I no; tot el que s'ofereix és el silenci i l'oblit més absolut. Massa sovint hem vist com s'emprava el rebuig dels sectors anticatalanistes del País Valencià com a excusa per a la renúncia i l'oblit d'una qüestió que per a determinats sectors a Catalunya, resulta incòmoda. Falsa prudència, la que permet a l'anticatalanisme de marcar el propi pas.
Fa poc, a la fira de Frankfurt, hi van participar alguns ajuntaments importants del País Valencià, i no va passar res. I fins i tot algú tant poc sospitós de pancatalanisme com el president Montilla hi va fer referència, si més no en el terreny lingüístic i literari, al seu discurs a Frankfurt. La casa gran, si més no geogràficament, no ho és tant. Quatre províncies i gràcies.