M?afalaga que el primer escrit que he publicat en aquesta Tribuna hagi merescut una rèplica de l?estimat Salvador Cardús. Estic mig d?acord amb ell quan diu que ?els polítics ?tots- d?aquest país? no han entès ?mai? la virtut de la crítica. Jo no goso ser tan categòric, perquè sé per experiència que alguns no solament escolten les crítiques, sinó que de vegades arriben a fer-ne cas. D?altra banda, M?afalaga que el primer escrit que he publicat en aquesta Tribuna hagi merescut una rèplica de l?estimat Salvador Cardús. Estic mig d?acord amb ell quan diu que ?els polítics ?tots- d?aquest país? no han entès ?mai? la virtut de la crítica. Jo no goso ser tan categòric, perquè sé per experiència que alguns no solament escolten les crítiques, sinó que de vegades arriben a fer-ne cas. D?altra banda, penso que si, al costat dels polítics d?acció, la majoria dels polítics d?opinió fossin capaços d?encaixar amb serenor les discrepàncies, aquest país seria un model de civilitat. Al capdavall, la crítica és el millor aliat de la reflexió. I tothom que faci rutllar el cap té dret a exercir-la, fins i tot aquells que lliurement hem adquirit, per primera vegada a la vida, ?compromisos polítics professionals?, com molts d?altres ho van fer en l?etapa anterior, ben legítimament. Discrepar no equival a censurar, en cap de les accepcions del mot. Prendre-s?ho així delata, al meu parer, un punt de crispació. La qual cosa em confirma la sospita que l?acord del Tinell va produir en certs sectors transversals del catalanisme una ferida dolorosa, que encara sagna. I és comprensible. Durant els anys vuitanta i noranta aquest país va ser sotmès a una ofensiva ideològica implacable des de les poderoses plataformes mediàtiques i acadèmiques afins a l?espanyolisme d?esquerres. Van ser més aviat pocs els intel?lectuals que hi van plantar cara ?i s?ha de reconèixer que l?emergència d?ERC s?explica en part, entre molts altres causes, pel coratge d?aquestes veus crítiques. Fa un any i mig, algunes d?aquestes persones van percebre l?acord del Tinell com una submissió a l?adversari ideològic tan durament combatut. D?aleshores ençà, han tendit a interpretar l?evolució política sols en clau negativa, coincidint en part amb la tàctica de CiU, i connectant així amb una vena secular del discurs catalanista, històricament ben explicable, que beu del ?pessimisme de l?experiència? ?expressió que manllevo d?un article de Cardús aparegut fa poc a l?Avui. Per ERC, en canvi, el Tinell era una operació política que havia de comportar justament la progressiva marginació de l?espanyolisme d?esquerres i la implicació dels socialistes i la seva base social en un procés de reforma estatutària profunda. Certament, s?han comès errors, alguns de greus, com ara la incapacitat d?explicar prou bé les raons estratègiques del pacte. Sigui com sigui, avui els uns i els altres podem començar a valorar-ne els efectes socials i polítics. I d?aquí a uns mesos en començarem a veure ?o no? els resultats. Més que mai, ens cal ara un diàleg serè, constructiu, animat per un esforç de comprensió mútua. Com a amics discrepants, ho necessitem. I, sobretot, ho necessita el país, en aquest moment històric de lluita col?lectiva per un Estatut nacional i un finançament just.
