La pressió de la Plaça de Sant Jaume sobre CiU ha estat implacable i la tensió ha arribat a punts insospitats, com si amb un nou Estatut Catalunya assolís la plena sobirania. s evident que Catalunya, el principat, necessita un nou marc de relació amb l?Estat provisional per conservar els avenços socials i econòmics i d?infraestructures, avui en perill. Però un nou Estatut, per bo que sigui, no és La pressió de la Plaça de Sant Jaume sobre CiU ha estat implacable i la tensió ha arribat a punts insospitats, com si amb un nou Estatut Catalunya assolís la plena sobirania. s evident que Catalunya, el principat, necessita un nou marc de relació amb l?Estat provisional per conservar els avenços socials i econòmics i d?infraestructures, avui en perill. Però un nou Estatut, per bo que sigui, no és la fita d?una nació com Catalunya, que necessita que tota la nació vagi endavant, i no només una part, i que es plantegi un procés de sobirania nacional cap a una Europa de pobles i nacions lliures. Dia 30 el Parlament no comença ni acaba res, només es fa un pas endavant o enrere, ja ho veurem, però cal que no ens deixem ni enredar ni encaixar en res aliè a la nostra nació. Tot projecte que ens afavoreixi és bo, i si hi ha un majoria que li doni suport, millor, però cal pedagogia en contra de l?hàbil maniobra del nacionalisme espanyol de presentar un possible Estatut com el final del problema territorial. Dia 30 cal que no ens enganyem a nosaltres mateixos i si el text va a Madrid, tant si s?aprova com si no, necessitarem la dignitat nacional que va mantenir el lehendakari Ibarretxe.
