Tercera emprenyada
La deficiència de les infraestructures de tema de comentari i reflexió esdevé llaga sagnant. Observi la infraestructura que observi, el català es sent discriminat negativament i es pregunta, si el fet que Catalunya contribueixi amb un 28% del total de les exportacions espanyoles és una dada positiva o negativa.
La data de l’enllaç de l’AVE amb la frontera francesa -que ha de contribuir a millorar el comerç amb Europa- es torna a perllongar i les connexions internacionals de l’aeròdrom del Prat tampoc no són temes prioritaris, la carretera estatal que uneix Catalunya amb França té sols un carril per direcció, com fa més de dos segles, i la xarxa elèctrica és anacrònica. El sentir general és “s’en foten de nosaltres”, ens espolien, i el més minoritari exclama “ens estrangulen poc a poc” o “ens tallen l’herba sota els peus”. Els més refractaris a admetre l’injusta distribució dels recursos per l’Estat espanyol en perjudici de Catalunya ho accepten, ara, plenament.
Quarta emprenyada
Vénen a Catalunya la ministra de Foment, Sra. Álvarez, i els més alts executius de les companyies elèctriques, Srs. Pizarro i Alienza. Es segueix la tàctica de manual per a frenar tota demanda. Molta promesa, molta retòrica i poques concrecions. La Sra. Álvarez ens diu que la causa dels mals és l'escassa inversió efectuada pels governs anteriors. Això vol dir que l’Estat espanyol té un gran deute històric envers Catalunya, en canvi, ningú no parla de satisfer-lo. La Sra. Álvarez afegeix: l’actual govern inverteix a Catalunya més que cap altre. Silencia el fet que el Ministeri de Foment ha augmentat molt la seva inversió a tot Espanya i, en conseqüència, s’ha incrementat molt la de Catalunya. No s’han compensat gens les anteriors deficiències. El Sr. Pizarro ens digué que l’inversió d’Endesa a Catalunya és la més alta d’Espanya per client però també silencia que no guarda relació aquella amb el consum de kilowatts dels usuaris. A Catalunya és on hi ha la producció industrial més alta d’Espanya; les empreses valoren les vendes pel seu import, no pel número de clients. Quan se li pregunta a Pizarro sobre l’estat deficient de la xarxa distribuïdora d’electricitat contesta que no es pot donar serveis i inversions de primera divisió quan les tarifes són de tercera divisió. Gran fal·làcia, a Madrid tenen una xarxa distribuïdora en malla -cada client connectat a dos subestacions- instal·lada per altres empreses elèctriques amb les mateixes tarifes. El dividend cobrat pels accionistes d’Endesa per l’exercici 2006 representa un 4,58% del preu de les seves accions valorades per la seva cotització a borsa, si a aquesta retribució s’afegeixen les tres primes d’assistència a les Juntes Generals la seva rendibilitat puja al 7,8%. Una menor rendibilitat potser hauria permès a Endesa pujar de divisió en quan a inversions. A jutjar per les cròniques dels diaris les exposicions de la Sra. Alvarez i el Sr. Pizarro semblaven correctes i les queixes dels ciutadans, dolguts pels mals serveis, exagerades.
Els ciutadans volen que els polítics siguin capaços de dialèctica coronada amb el signe de la victòria. La resposta que donaren aquests en el Parlament no es correspongué al que s’esperava. Resultat: molts ciutadans avorreixen els polítics.
Les ànsies de la societat catalana no estan satisfetes. Es pot caure fàcilment en un pessimisme molt negatiu o en un radicalisme estèril. Per redreçar el país cal elaborar un projecte nacional forjador de benestar i cultura, engrescador, de consens i viable. Tothom s’hi ha d’implicar perquè la seva construcció necessitarà també la contribució de tothom. Espero poder ser-ne un.
