Barcelona · L'altre dia, en una de les habituals converses de bar, va sorgir el tema de la independència i la seva viabilitat gràcies (o per culpa) als dos articles que vaig publicar anteriorment. Un dels meus companys em va dir que li semblava molt bé tot el que deia però que ell no sabia ben bé de quines quantitats parlava quan em referia a un percentatge concret del PIB i el que es podria fer amb aquells diners. Així, li vaig mig prometre que faria un article explicant què és el que Catalunya s'està perdent per culpa del seu dèficit fiscal. Abans però, hem de parlar de quina és la quantitat -en milions d'euros- que Catalunya envia a Espanya i que finalment no retornen mai.

El PIB per a Catalunya a l'any 2008, segons l'Instituto Nacional de Estadística (INE), va ser de 202.805 milions d'euros. Si, com veiem al primer article sobre la viabilitat de la independència, el dèficit de Catalunya és del 10'2% del PIB per aquest mateix any, estem parlant d'una quantitat final de 20.300 milions d'euros. s a dir, 56 milions d'euros al dia. Un cop sabem la quantitat que no retorna la pregunta és clara: què podríem fer si Catalunya disposes d'aquests diners?


Infraestructures:

- Línia Orbital Ferroviària. La unió de Vilanova, Terrassa, Granollers i Mataró. 120 Km de traçat i 39 noves estacions. Cost: 4.000 milions d'euros. Pagat amb 72 dies de dèficit. (Font: Avui, 20/12/2008).

- El canal Segarra - Garrigues. 85 Km de llargada, crearà 70.000 noves hectàrees de regadiu i 4.000 llocs de treball directes. Beneficiaria a 15.000 regants. Cost: 1.500 milions d'euros. Pagat amb 27 dies de dèficit. (Font: El Punt, 21/09/2009 i Viquipèdia).

- Carreteres: l'Eix transversal Lleida - Girona. 420 milions d'euros. Pagat amb 8 dies de dèficit fiscal. Desdoblament de l'Eix transversal Lleida - Girona. 708 milions d'euros. Pagat amb 13 dies de dèficit fiscal. Cost total: 21 dies de dèficit fiscal. (Font: Observatori del Finançament de Catalunya).

- Nova terminal de l'aeroport de Barcelona. Capacitat per a 30 milions de passatgers. Generant 3.000 llocs de feina directes i 37.000 més d'indirectes. Cost: 1.258 milions d'euros. Pagat amb 22 dies de dèficit fiscal. (Font: La Vanguardia 14/06/2009).

- Nou aeroport de Lleida - Alguaire. Dissenyat per a 400.000 passatgers i 6.000 tones de mercaderies a l'any. Cost: 122 milions d'euros. Pagat amb 2 dies de dèficit fiscal. (Font: Generalitat de Catalunya 5/01/2009).

- Retirar els peatges de les autopistes catalanes. No he trobat dades sobre el cost dels peatges, però si es pot construir un aeroport en 2 dies és previsible que retirar els peatges tingui un cost semblant.


Equipaments:

- Hospitals. L'hospital de Rubí amb 145 llits té un cost total de 70 milions d'euros. Això vol dir que es pot pagar gairebé un hospital nou al dia amb el dèficit fiscal o millorar els ja existents de forma molt considerable. (Font: Ajuntament de Rubí, 03/04/2006).

- Centres educatius. La construcció d'un centre educatiu té un cost mitjà d'entre 3'4 i 4 milions d'euros, és a dir, 14 noves escoles al dia o una inversió fortíssima a les escoles ja existents. (Font: Avui, 20/07/2009).

- Residències per a gent gran. Construir i equipar un centre residencial amb 100 places costa 7 milions d'euros. Estem parlant de 8 noves residències al dia. (Font: Avui, 20/07/2009).

- Universitats. El nou campus Diagonal-Besòs de la UPC agruparà tots els estudis tècnics i superiors d'enginyeria per a un total de 7.000 alumnes. Cost: 130 milions d'euros. Pagat en una mica més de dos dies.

- Habitatge de protecció oficial. La Generalitat podria edificar 53.000 pisos cada any i, si així ho vol, regalar-los. Jo sóc més partidari de llogar-los.

- Dessalinitzadores per lluitar contra la falta d'aigua. Cost: La dessalinitzadora més gran d'Europa, la del Prat, va costar 160 milions d'euros. Se'n podria construir una cada 3 dies amb el dèficit fiscal. (Font: Avui, 20/07/2009).

- El Sincrotró Alba. Nou centre d'investigació avançada. Cost: 200 milions d'euros. Pagat amb 4 dies de dèficit fiscal. (Font: Avui, 25/07/2009).


Altres prestacions que poden ampliar-se de forma molt considerable:

- Pensions de viudetat.

- Pensions de pobresa.

- Beques d'estudis

- Crèdits tous per a emprenedors.

- Rebaixes d'impostos a les PIMES.

- Rebaixar el preu dels transports públics (la T-10 és una estafa).

- ...

Així doncs, quan parlem d'infraestructures fem referència a millorar la productivitat, incentivar economies d'escala i, durant el temps que duren les obres, un gran nombre d'ocupació. Quan ens referim a equipaments estem parlant de serveis de l'Estat del Benestar: escoles públiques, residències de la tercera edat o hospitals. Això és: ocupació en aquests sectors i l'alliberació de la càrrega econòmica de les famílies que suposen els fills, avis i malalts. I alliberació econòmica vol dir més fertilitat, el que finalment es tradueix en una de les solucions al problema de les pensions. La resta de prestacions que he enumerat són algunes de les que m'han vingut al cap en un primer moment. Fins i tot es podria crear un programa espacial català; no heu somniat mai amb una senyera onejant a la lluna? Podríem ballar sardanes o fer castells al nostre satèl·lit si volguéssim. s evident que la llista és ampliable -i millorable-, però totes elles tenen un component comú: millorar la vida de la ciutadania de Catalunya. Això si, només és possible d'una forma. La independència és prosperitat.