De vegades les coses han d'anar molt malament per reaccionar. Hi ha persones, empreses i institucions que no reaccionen quan les coses van malament, només ho fan, per instint de supervivència, quan gairebé no poden anar pitjor, quan s'està tocant fons. Hi ha moltes raons i excuses, però el cert és que dues formacions polítiques catalanes han tocat fons en aquestes eleccions: CiU i ERC.
El normal per CiU era tenir 15-18 diputats a Madrid. El 2004 va passar a tenir-ne 10, explicat en part per l'11-M, però també per la seva política de pactes amb el PP i pel perfil nacionalista (?) del seu candidat, Duran Lleida. El 2008 ha consolidat aquests 10 diputats, molt lluny del que CiU havia estat. ERC va passar a tenir-ne 8 en circumstàncies molt excepcionals, però el cert és que si l'aposta estratègica pel tripartit hagués funcionat, juntament amb l'increment del sentiment sobiranista a Catalunya i els desastres des darrers anys (estatut retallat, infrastructures col·lapsades, papers de Salamanca no retornats, etc), aquests 8 diputats s'haurien d'haver consolidat o augmentat, però s'han convertit en 3.
El fracàs de l'Estatut, tant del seu contingut com del seu desenvolupament reclama una majoria sobiranista per fer un pas endavant. Aquesta majoria sobiranista s'ha d'articular al voltant d'unes CiU i ERC desancomplexadament sobiranistes i fortes. El problema és que mai han estat tan febles com ara. L'avantatge és que al tocar fons potser reaccionaran, canviant liderats (sí, les persones que les han conduït al desastre actual no són el pilot adequat per aquesta nova etapa) i apostant decididament pel sobiranisme, que en el cas de CiU suposa definir-se i actuar com una força sobiranista, i per tant entre altres no presentar mai més un candidat que es vanta públicament que en un referèndum per la independència votaria NO, i en el cas d'ERC suposa prioritzar l'eix nacional per sobre de l'eix social, entre altres raons, perquè sense eix nacional no es pot construir l'eix social.
El pitjor no és tocar fons, el pitjor és no reaccionar. Una Catalunya lliure no es pot aconseguir sense una CiU i ERC fortes. ERC té moviments interns amb l'objectiu de canviar la direcció i redreçar el rumb. Tant de bo surtin moviments semblants a CiU. O almenys que es donin compte, tot i que no ho reconeguin en públic, que han tocat fons.
