Barcelona ·
La "transició nacional" que va proposar Artur Mas dimarts ha durat fins l'acord d'investidura amb el PSC-PSOE de dijous. Qualsevol eventual reforma de la Constitució espanyola o de l'Estatut haurà de tenir el consens dels socialistes catalans i espanyols. El que importa a CiU i PSC-PSOE és el que anomenen "continuïtat institucional". s a dir instituir un sistema de partits "turnants" que es vagin rellevant l'un a l'altre en l'exercici del poder, passi el que passi.
I passen fets d'extremada gravetat. La sentència del Tribunal Constitucional es revela com un veritable "Cop d'Estat" contra Catalunya. Entre dimarts i dijous el Tribunal Suprem espanyol ha dictaminat contra la immersió lingüística i el govern del PSOE-PSC ha anunciat que recorrerà la llei de Consultes davant el Tribunal Constitucional. La reacció dels partits de la "continuïtat institucional" ha estat minimitzar l'impacte d'ambdues agressions.
Convergència i Unió ha guanyat les eleccions utilitzant l'ambigüitat nacional. El seu programa electoral és ple de referències al dret a decidir i a horitzons sobiranistes. Ha presentat com a Concert Econòmic la proposta de pacte fiscal bilateral amb l'Estat espanyol. En definitiva Artur Mas ha guanyat les eleccions aixecant falses esperances entre els catalans més conscients nacionalment.
Aquestes il·lusions vanes es tornaran decepció a una velocitat extraordinària a cops de decisions de l'Estat Espanyol. Perquè la "continuïtat institucional" és sinònim d'impotència. Aquesta és una lliçó de la història que una part important del poble català es nega a aprendre. Prefereixen continuar amb l'agonia lenta que porta a la desindustrialització, a la provincianització i a la desaparició de la llengua catalana. Tot abans que plantar cara a l'Estat espanyol. s la "moral de la derrota" de la que parlava el canonge Carles Cardó fa més de mig segle. Per primera vegada des de 1714 Catalunya té les condicions internes i internacionals per plantar cara.
Per primera vegada és possible plantejar el contenciós entre Catalunya i el Regne d'Espanya com un afer internacional. Quan el poble exigeix la independència, el conflicte català deixa de ser un afer intern espanyol. Aquest és un canvi estratègic radical: ja no s'aplica la legalitat espanyola sinó la legalitat internacional. Dins la Constitució espanyola Catalunya és impotent; dins la legalitat internacional Catalunya té tots els drets.
Solidaritat Catalana ha entrat la demanda d'independència a l'agenda del Parlament. El nou partit independentista ja no demana un nou Estatut, ni el Concert Econòmic, ni se sent despitat per no formar part de la "continuïtat institucional". La independència ha deixat de ser un posicionament ideològic. Ara és un projecte polític, com ho era abans l'Estatut. Aquest projecte té un full de ruta clar per aconseguir que Catalunya esdevingui un nou Estat de la Unió Europea. Aquest passa per assolir la majoria social necessària i la internacionalització del conflicte entre Catalunya i Espanya.
A una velocitat accelerada les falses esperances aixecades per la sociovergència i la continuïtat institucional derivaran en frustració. El veritable canvi ja començarà a les eleccions municipals. El poble català s'adonarà que ha de superar la "moral de la derrota". Les agressions de l'Estat espanyol i la crisi econòmica el trauran del conformisme. Aleshores es decidirà a seguir el camí d'altres nacions europees com Escòcia o Flandes, o el Québec a Amèrica del nord. I proclamarà la independència com desenes d'Estats d'Europa en les dues darrers dècades.
