Així vaig iniciar la meva intervenció davant el Consell Nacional d'Esquerra que celebràvem el 15 de desembre a Bellpuig, en el qual el màxim òrgan del partit entre congressos va ratificar, amb un ampli suport, les llistes per a les eleccions espanyoles. A Esquerra som molt conscients que, davant l'escassa o nulla voluntat que ha demostrat el president Zapatero amb determinades qüestions, caldrà exercir un paper contundent des de l'oposició. No negociarem cap acord de govern perquè no en volem formar part. Aquell no és el nostre Govern i la falta de voluntat evidenciada pel Govern Zapatero per avançar cap a un reconeixement de la plurinacionalitat de l'Estat ho fan inviable.  

Però mentre administrativament seguim sent espanyols i els impostos es recaptin a sis-cents quilòmetres de distància, caldrà continuar apostant fort per defensar els interessos de Catalunya al Congrés davant el pretext recurrent de ‘l'interès general' a què tant ens tenen acostumats socialistes i conservadors. Ja deia Josep Pla que no hi ha res que s'assembli més a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres. Jo penso sincerament que la gestió del president espanyol, sobretot en la segona meitat d'aquesta legislatura, no difereix gaire de governs anteriors.

Davant aquest context, la voluntat de l'única esquerra catalana al Congrés és defensar sense cap mena d'hipoteca els interessos de Catalunya, amb grup propi, plantant cara i fent-nos sentir amb força.