Algú deia que, en política, l’amor es demostra amb partides pressupostàries. Que acompanyin, afegiria, prioritzacions polítiques. Ara que som a les portes de tenir un nou govern, no estaria malament de recordar-ho, encara que sigui en dos extrems: la creació cultural i la recerca científica. Pel que fa a la primera, el desallotjament d’un centre autogestionat anomenat la Makabra, on es duia a terme una amplíssima activitat relacionada amb el circ, ha deixat al descobert els dèficits d’una política cultural que no ha sabut invertir en la base: els creadors joves, la promoció de l’amateurisme que és el fonament de futurs projectes consistents. A l’altre extrem, la política científica i tecnològica, que en els països punters és l’àrea més prioritzada, aquí va de negociat en negociat sense saber què fer-ne, fins a arribar al punt de preguntar als rectors qui podria ser un bon responsable. Un contrast evident amb el Departament d’Agricultura, que a ningú li ha passat mai pel cap que es fusioni amb cap d’altre. No deixem de sentir declaracions d’amor per la cultura i per la ciència. Però ni el Cirque du Soleil ni els premis Nòbel neixen esporàdicament, com un bolet: neixen del suport social real, i de la priorització, també pressupostària, des de la base fins al nivell més excel.lent.  Eduard Vallory