s ben sabut el frontisme que viu, de fa anys, la política basca. D?una banda trobem els partits d?estricta obediència nacional i, de l?altra, els que s?emmarquen, d?una o altra manera, en formacions polítiques espanyoles. Nacionalistes i abertzales, per una banda, i constitucionalistes de l?altra. Enmig, trobem Ezker Batua, que tot i desmarcar-se de plantejaments clarament nacionalistes, defuig i s ben sabut el frontisme que viu, de fa anys, la política basca. D?una banda trobem els partits d?estricta obediència nacional i, de l?altra, els que s?emmarquen, d?una o altra manera, en formacions polítiques espanyoles. Nacionalistes i abertzales, per una banda, i constitucionalistes de l?altra. Enmig, trobem Ezker Batua, que tot i desmarcar-se de plantejaments clarament nacionalistes, defuig incorporar-se al bloc constitucionalista i manté una posició, en tant que formació política i en tant que força de govern, ben digna des de l?òptica nacional basca. Ve a tomb aquesta reflexió perquè el debat sobre el nou Estatut ha posat sobre la taula un seguit de qüestions que poden afectar directament la imatge que projecten algunes formacions polítiques catalanes. D?entre les moltes lectures que es poden fer d?aquest procés ?que s?ha criticat per llarg i erràtic però que en molts aspectes està resultant ben il?lustratiu? n?hi ha una que es refereix a la capacitat dels nostres responsables polítics a l?hora de fer una feina seriosa de prospecció sobre el futur polític de Catalunya. Assumim, d?una banda, que el joc de partits sovint té una part d?ego pervers que situa en plans massa diferenciats l?interès del país i l?interès del partit, però ens sembla realment preocupant l?estretor de mires d?alguns plantejaments. Precisament per la distància ?alguns pensem que afortunada? entre els escenaris basc i català, no s?entén gaire la voluntat tossuda d?algunes formacions catalanes d?ensenyar tothora la Constitució Espanyola. Una imatge pròpia d?un president d?Endesa emprenyat però poc fructífera a l?hora de negociar un Estatut per a Catalunya. Esquerra i Convergència, malgrat la distància, han obviat sovint l?escull constitucional i han atorgat sobirania al Parlament a l?hora de parlar i discutir sobre el nou Estatut. El Partit Popular no ha enganyat ningú, se n?ha desmarcat i ha apel?lat a la norma suprema espanyola. Els socialistes tampoc no han enganyat gaire i han dit que o Constitució o res. I Iniciativa? Doncs sorprenentment els ha sortit la vena pragmàtica i han dit que un Estatut no pot ser inconstitucional. Doncs que s?ho facin mirar, perquè el lector de programes ?electorals? els recordarà que ells mateixos ?Iniciativa? juntament amb Esquerra i Convergència van demanar el vot incloent el Concert com a proposta de finançament per a Catalunya. Apel?lar ara, des del poder, a la Constitució espanyola sembla un gest poruc i ens acosta cap a una divisió no tant per aquells que diuen Estatut sí o Estatut no, sinó per aquells que diuen, primer, per l?adreçador d?Espanya. Això ja té un precedent a l?Estat espanyol, el País Basc, i potser és massa arriscat jugar a assemblar-s?hi.