Barcelona · No és casual que el President Montilla declarés a El Periódico, el diari dels bars dels polígons industrials, que el govern no acceptaria cap fórmula de finançament que no anés avalada per Esquerra. El PSC s'hi juga l'afirmació que l'estratègia actual conforma el seu full de ruta fins al 2020 i el President Montilla, sobretot, s'hi juga el càrrec.

Els republicans ja hem deixat dit (i els fets en donen fe) que mai no s'admetrà una solució al finançament que vagi un bri per sota de les potencialitats de l'Estatut. I a Madrid, actuem en conseqüència, tal com ha quedat palès en el darrer debat de política general. A diferència de CiU i ICV, que amb tota legitimitat van optar per negociar resolucions i votar resolucions del PSOE, nosaltres no vam donar suport a cap. Credibilitat ZP: zero, ja li ho vam dir, si no acceptava de ratificar (Sí, només ratificar!) tot allò aprovat al Parlament de Catalunya i en el mateix Congrés dels Diputats per part del catalanisme polític, tant el que és en el govern com el que rau en l'oposició, pel que fa a finançament, traspàs de rodalies i posició determinant de la Generalitat en la gestió de l'aeroport del Prat. Com que s'hi van negar... enfrontament!

Si d'una banda resta clar que el govern de Catalunya no afluixarà i, d'altra, el govern espanyol es nega a acceptar les condicions mínimes que permetin una solució satisfactòria, paga la pena de creure que allò que l'esquerra espanyola cerca no és altra cosa que desestabilitzar el govern de la Generalitat, tot possibilitant un escenari posterior de relació amb les forces polítiques nacionalistes conservadores que l'estabilitzin a Madrid. Rodríguez Zapatero juga amb foc.

Desconeix el paper catalitzador d'Esquerra en la batalla guanyada de l'espoli fiscal, ignora la idiosincràsia del PSC actual, obvia intel·lectualment l'anàlisi històric de la imprescindibilitat del catalanisme polític i, per damunt de tot, aventura l'acceptació per part del Molt Honorable José Montilla de la renúncia al càrrec per cedir-lo al cap de l'oposició Artur Mas en un futur escenari d'aliances sociovergents imposat des de Madrid. Ni el President Montilla s'aventurarà a deixar de ser President ni ZP durarà gaire si no compleix amb Catalunya. Qui dubta, doncs, de la força del republicanisme?