Barcelona · La primera proposta per la propera legislatura és "l'agenda de la independència". El Tribunal Constitucional ha interpretat l'Estatut de manera inapel·lable i ha tancat tota esperança dins la legalitat espanyola fins i tot per a la majoria autonomista. Ha reduït Catalunya, una nació mil·lenària, i una Generalitat amb segles d'història, a una creació administrativa de la Constitució de 1978, al nivell de La Rioja o Cantàbria. Hem de convèncer els catalans que dins el Regne d'Espanya l'única possibilitat és la submissió i la desaparició com a nació. En els propers anys cal posar en evidència el búnquer constitucional espanyol combinant l'acció política, la internacionalització del conflicte català i la mobilització popular.

"L'agenda de la independència" comença presentant al Parlament una "Declaració Unilateral d'Independència", encara que no hi hagi la majoria per aprovar-la. L'Scottish National Party ha presentat la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació al parlament escocès, tot i no comptar amb els vots necessaris. Aquest pas posaria la independència a l'agenda política catalana i espanyola, com fa un segle el catalanisme polític hi va posar l'autonomia. La Declaració equivaldria a comunicar a la parella i a la família la decisió d'una part del poble català de passar de les recriminacions als fets i demanar el divorci d'Espanya.

El trencament del tabú de la independència posarà en evidència les tàctiques dilatòries dels partits autonomistes. Aquests continuaran al costat de la monarquia espanyola malgrat que la sentència constitucional es desplegarà en tots els àmbits, des de la llengua a la fiscalitat. La "Defensora del Pueblo" ja l'ha aplicat en el tema de la llengua a la llei d'acollida de la immigració. Intentaran confondre l'opinió pública amb recuperacions de competències, amb la reclamació del Concert Econòmic, etc. Però la doctrina constitucional portarà, de manera inexorable, a l'agonia lenta de Catalunya com a nació.

La segona proposta de l'agenda de la independència és denunciar la sentència del Tribunal Constitucional davant el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides com a violació de l'article primer del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Perquè la seva doctrina sobre la realitat nacional de Catalunya és contrària a la legalitat internacional sobre els drets dels pobles. Aquesta infracció queda palesa per un fet flagrant: el Tribunal Constitucional ha infringit la garantia que la Constitució espanyola va establir l'any 1978 sobre els drets de Catalunya. Segons el seu article 152.2, un Estatut aprovat en referèndum només pot ser modificat en referèndum. Quan un Tribunal, contra el qual no es pot apel·lar, vulnera la seva Constitució, només queda el recurs a la justícia universal. El Regne d'Espanya va ratificar el protocol addicional  que permet que qualsevol dels seus súbdits pugui apel·lar al Comitè de Drets Humans de la ONU.

La demanda catalana ha de ser el "Memorial de Greuges" del segle XXI. Ha d'explicar que Catalunya és una nació, que tenia el seu propi Estat, quan va ser incorporada, pel dret de conquesta, al Regne de Castella, que va adoptar el nom de Regne d'Espanya un segle més tard. Els catalans, des de 1714, han mantingut la seva llengua i identitat nacional contra les escomeses de l'absolutisme inquisitorial, contra les dictadures militars i contra el feixisme. Finalment la comunicació ha de sol·licitar que les Nacions Unides convoquin un referèndum que permeti al poble català decidir entre l'Estatut de la Sentencia o la constitució d'un Estat independent. L'escrit al Comitè de Drets Humans ha de votar-se al Parlament. Els electors tenen dret a saber quins partits li donen suport, quins partits que avantposen l'estabilitat de l'Estat espanyol a la supervivència de Catalunya.

La tercera part de l'agenda per la independència és una gran recollida d'adhesions a la comunicació a les Nacions Unides contra la sentència. Si la campanya per la IP sobre la consulta esperava aplegar 300.000 signatures, ara cal aspirar a recollir-ne un milió. Cal repetir la mobilització de les Consultes. Com a part d'aquesta mobilització els líders independentistes amb contactes internacionals han de recórrer el món buscant suports polítics, diplomàtics i dels mitjans de comunicació internacionals Cal demostrar a les potències mundials i a les Nacions Unides que el pas de l'autonomisme a l'independentisme és irreversible; que Catalunya és una nació històrica que manté la voluntat d'exercir el dret a l'autodeterminació contra la voluntat de l'Estat espanyol de sotmetre'ns a la desaparició lenta.