La mort de Palau Fabre fa uns dies, de l'abat Cassià Just, i ara de Josep Benet, creen en mi i en molts dels que varen viure amb els seus encerts i els seus errors la lluita contra el franquisme i la transició que un període de la nostra història s'està acabant, i també el d'uns "homenots" que van ser per a molts de nosaltres unes generacions més joves els nostres referents patròtics, però també de conducta ètica i de manera d'entendre la política sense les ambicions dels càrrecs i les cadires.
Per mi, Josep Benet juntament amb Jordi Pujol i Xabier Arzalluz han estat els referents durant més de quaranta anys de combat polític per a la sobirania del nostre país.
Amb Josep Benet m'unia, però, una relació especial. Quan vàrem treballar colze a colze a l'Assemblea de Catalunya vaig considerar-lo a més de referent com el meu pare polític, a qui vaig permetre consells i fins i tot que em pogués renyar en allò que ell creia que jo no realitzava amb prou eficàcia. Les reunions a l'Assemblea, al carrer Calvet, a multitud de locals de l'esglèsia catalana, li van permetre anar formant fer mestratge a molts de nosaltres. I d'ell vàrem aprendre a ésser també indomables. No sols pel franquisme i el postfranquisme, sinó també per aquells personatges de la transició, discutibles com el president Josep Tarradellas i d'altres.
Josep Benet, però, també ens ensenyà a conèixer, a estimar i a voler la Catalunya real. I molts vàrem entendre la seva proximitat al PSUC i a les Comissions Obreres per aconseguir el seu somni que va transformar en realitat "Catalunya un sol poble".
Josep Benet, però, també no sols va ser el mestre de molts de nosaltres, sinó també l'exemple de desprendiment, honradesa, no volent mai entrar en el món inconfessable dels negocis de la política. I també quan va caldre, i jo en sóc un testimoni, va saber estar al costat dels seus amics, quan aquests triomfaven o quan s'equivocaven o eren derrotats.
Josep Benet tampoc no va ser fàcil per al pujolisme, tot i la seva amistat i lleialtat amb el president Pujol, amb qui compartia gran part dels somnis patriòtics. També va ser crític i va mantenir distàncies amb el poder convergent.
Amb Josep Benet, doncs, hem perdut un dels últims referents nacionals indiscutibles. Caldrà llegir amb atenció els escrits publicats i els que haurà deixat camí de la impremta. Perquè d'ells, potser, en traurem un anàlisi que ens farà possible entendre alguns dels errors que ens han portat a la situació actual.
Josep Benet descansa en pau. Has fet una gran feina, i com a mestre has deixat una sèrie de persones que intentarem amb modèstia continuar la teva tasca.
Donem, doncs, a Josep Benet, el record i l'agraïment a la seva transversalitat, al seu patriotisme i al seu exemple.
