Barcelona ·

Van passant les setmanes i encara no tenim notícia que el president Montilla hagi respost a les entitats memorialistes i al conjunt de personalitats catalanes -totes elles posseïdores de la Creu de Sant Jordi- sol·licitants d'una entrevista per reclamar-li, tal com mandata la resolució aprovada pel Parlament que insta el govern a explorar totes les vies necessàries, la presentació d'una demanda d'anul·lació de la sentència condemnatòria del President Lluís Companys davant de l'administració de justícia espanyola.

Passen els dies i creix el neguit i la sospita que des de Presidència es fan l'orni. Tant de bo tan sols es tracti d'una mala impressió i els fets ens obliguin a rectificar, però després de tantes esperes el cert és que creix la indignació. Si es pretengués donar-nos l'esquena, estaríem davant d'un cas de desvergonyiment absolut. De sempre, havíem estat convençuts que, una vegada les esquerres i el republicanisme, fóssim en el govern de la Generalitat s'actuaria en conseqüència i deixaríem enrere el tant-me'n-fotisme i la manca de coratge de CiU, incapaç de reclamar a la justícia espanyola l'anul·lació de les sentències.

Que quedi clar. Aconseguir guanyar la batalla de l'anul·lació del President màrtir té el valor afegit de convertir la causa en la palanca que ha de permetre que s'hagin d'anul·lar totes les altres sentències, legislant, tal com s'ha fet en d'altres democràcies europees que també patiren passats totalitaris.

Aquesta ha de ser la darrera aportació de la figura de Lluís Companys a la causa nacional, a la de la justícia per a les víctimes dels Crims contra la Humanitat comesos pels franquistes. Només cal que hi hagi voluntat per part del nostre govern.

Seria lamentable que les entitats memorialistes i els fills i filles dels republicans afusellats haguessin de plantar-se a la plaça de Sant Jaume. A tots ens cauria la cara de vergonya.