L'actitud del PSOE, i de retruc de la seva filial navarresa PSN, sobre la política d'aliances a Navarra després de les darreres eleccions municipals i al Parlament foral, està resultant decebedora per als qui esperaven un canvi en aquesta comunitat autònoma. Malgrat haver estat unes eleccions llastades per l'exclusió d'una part substancial de l'electorat en el seu dret a elegir i ser elegit podien haver obert, però, alguna perspectiva de retrobament del camí cap a la pau al País Basc.
L'èxit de la candidatura de Nafarroa Bai –tot i l'absència de les llistes de l'independentisme d'esquerres en l'elecció del Parlament foral i molts ajuntaments, excepte el d'Iruña on ANB ha aconseguit dos regidors– permetia posar punt i final a l'hegemonia d'UPN (és a dir, el PP). Una hegemonia que constituïa una autèntica hipoteca a l'hora d'obrir vies de resolució negociada del conflicte basc.
La lectura del relat que ha fet el diari Gara sobre les negociacions prèvies i posteriors a la treva d'ETA –i que ho és tot menys una fàbula inventada com han pretès alguns mitjans– prova que s'hi havia avançat força en alguns punts (Gara 18 i 24 de maig; 3, 15, 21, 22, 23 i 24 de juny). Sembla que el Govern espanyol hauria acceptat, amb matisacions, el fet que el País Basc és una nació i el reconeixement de tots els drets sense exclusions, incloent-hi el dret dels bascos a decidir el seu futur, tot i la imprecisió dels textos manejats pels representants espanyols, i que Batasuna i ETA hi demanaven més concreció.
Les converses haurien culminat en un estrany diàleg paral·lel i simultani entre ETA i el Govern, i Batasuna i el PSOE, poc abans del trencament de la treva, sobre temes que anaven més enllà de la desmilitarització del conflicte. Potser la legalització de Batasuna i la constitució de la mesa de partits haurien evitat aquesta barreja de converses, força allunyada de la proposta de dues meses de negociació plantejada per Batasuna a Anoeta. A aquestes alçades, el PNB ja havia estat allunyat de la negociació, per considerar Batasuna –i acceptar-ho el PSOE– que la presència d'Imaz feia més difícils les converses, en lloc d'afavorir-les.
On la negociació es va encallar va ser en una formulació més concreta del reconeixement del dret a decidir i, sobretot, en la qüestió de la territorialitat, un tema que ha resultat clau en el desenvolupament negatiu del procés. L'obstacle definitiu hauria estat precisament la concreció de les relacions entre la comunitat autònoma basca i la foral navarresa, i la proposta de Batasuna sobre l'autonomia comuna per als quatre territoris sota sobirania espanyola, plantejada a l'acte del pavelló Anaitasuna d'Iruña el 3 de març però presentada des de mesos abans als seus interlocutors.
El negociadors independentistes bascos haurien demanat el compromís dels seus interlocutors –inicialment el PSE i PNB; el PSN no ha participat en les converses– garantint que donarien suport a l'"autonomia a quatre" quan es plantegés a votació en els territoris –en una data prevista, en principi, dins la propera legislatura– i hi van trobar –seguint la versió de Gara, i també la que va donar El País (10 de juny)– una negativa rotunda. Negativa sorprenent venint del PNB –que va ser exclòs de les negociacions després de l'atemptat de Barajas– però també del PSOE. Sobretot en el que era la primera fase de la proposta: arribar a un acord de coordinació entre les dues comunitats autònomes, a curt termini, previ al procés de constitució d'una sola comunitat autònoma.
Cal tenir en compte que el PSN, quan governava Navarra, ja havia posat en marxa un projecte de col·laboració entre les dues comunitats autònomes, que no va ser possible aplicar perquè va perdre el control del Parlament foral. Tot i que els representants de l'independentisme basc d'esquerres en les negociacions durant la treva van insistir a reclamar el suport global a l'"autonomia a quatre", com a perspectiva sòlida per a un acord que no fos limitat a la primera fase, sembla lògic pensar que la concreció pública d'un compromís del PSN, en plena campanya electoral pel Parlament foral, de recuperar el projecte de col·laboració entre les dues comunitats autònomes, hauria donat menys arguments a ETA per la ruptura de l'alto el foc. El PSN no només no ho va fer sinó que va insistir en la seva postura de blindar l'actual model institucional.
Ara que el PSN podria tornar novament al govern navarrès mitjançant un acord amb Nafarroa Bai, seria un bon moment per reprendre, des del govern i la majoria parlamentària, aquella iniciativa de col·laboració i obrir un debat a fons en la mateixa Navarra sobre les relacions entre els territoris del País Basc del sud. Però no sembla que, finalment, el PSOE permeti al PSN afavorir el canvi a Navarra. I tot indica que anirem a un pacte entre socialistes i UPN o a una nova convocatòria electoral. Aquesta mateixa setmana, el dijous 26 de juliol, hi ha prevista l'elecció del diputat general d'Àlava. Segons com s'hi configurin els pactes, tindrem ja un indici prou evident de com anirà tot plegat al Parlament navarrès. Si el PSE amb el seu vot fa possible que la diputació general d'Àlava segueixi en mans del PP, o els apoderats del PP donen el seu al candidat del PSE i faciliten així només un canvi de sigles però amb les mateixes aliances, voldrà dir que el pacte UPN-PSN ja és més que cuinat a Navarra.
En aquestes condicions, es fa difícil expressar un pèl d'optimisme mentre temem amb angoixa un atemptat imminent d'ETA, i el principal interlocutor de Batasuna, Arnaldo Otegi, segueix a la presó. Però, des del convenciment que, esperem que més d'hora que tard, el conflicte nacional al País Basc només es pot resoldre democráticament per la via del diàleg, val la pena encara destacar un senyal positiu: la imatge d'aïllament del PP que es va viure, una vegada més, al Congrés dels Diputats en el darrer debat de política general. Tot i les seves paraules contundents contra ETA, el president del Govern espanyol, Rodríguez Zapatero, no va acceptar cap resolució –ni tan sols d'Izquierda Unida, que en va haver de retirar una– que pogués hipotecar una sortida dialogada. Val la pena destacar, en aquest sentit, una de les propostes del PP que van ser rebutjades: la que es referia precisament a Navarra. Esperem, doncs, que no tot estigui encara perdut i que, tot plegat, només resulti una estratègia socialista per arribar a les generals. La qual cosa no deixa de ser un risc que més valdria estalviar-nos.
