L’Estatut, com a norma institucional bàsica del país, ha de ser un text ben escrit i ben estructurat; un exponent de bona tècnica legislativa. El text que ha sortit del Parlament no ho és, especialment el títol dedicat als drets i deures, que és massa ampli i ple de redundàncies. Per exemple, els articles 15 i 19. Segons el 15, “Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació i de tota mena de discriminació i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal”; segons el 19, “Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i tota mena de discriminació”. O l’art. 44, que disposa que “els poders públics han de fomentar la investigació i la recerca”, conceptes que, d’entrada, són difícils de distingir. Per altra banda, els drets que es protegeixen tenen un gran abast. L’art. 22, posem per cas, protegeix el dret de totes les persones “al desenvolupament de llurs capacitats creatives collectives”, que deu ser cosa digna de protecció. I l’art. 146 diu que la Generalitat té com a objectiu “la preservació i la promoció del pluralisme lingüístic de Catalunya”, que ja són ganes de preservar.
També és millorable, per exemple, la regulació del deure de neutralitat dels poders públics durant els processos electorals. L’art. 43, per una banda es queda curt quan disposa que els poders públics han de “procurar” que les campanyes institucionals fetes durant processos electorals tinguin com a finalitat la de promoure la participació. Només ho han de procurar? Per l’altra, aquest mateix article es passa de frenada quan diu que els poders públics també han de procurar que, durant les campanyes electorals, “els electors rebin dels mitjans de comunicació una informació neutral”. Res a dir si es referís als mitjans públics, però tal com està escrit es refereix a tots els mitjans de comunicació, i és evident que els privats no tenen per què ser neutrals en un procés electoral. Els catalans confiem que l’Estatut no sigui retallat a les Corts. Però cal admetre que convé aprofitar el pas del text pel Parlament espanyol per a mirar de corregir-lo tècnicament. Li fa falta.