Diumenge passat al vespre el canal internacional de la televisió pública basca va retransmetre, en diferit, la final del campionat de bertsolaris de Biskaia. Tant el guanyador, Xabi Playa, com la resta de participants lluïen una samarreta amb la foto del pres Iñaki de Juana Chaos i un lema demanant-ne la llibertat. Les úniques paraules que Playa va dir en espanyol van ser per regraciar els qui havien fet possible el seu aprenentatge de la llengua basca a la ikastola.
Aquesta imatge val més que mil paraules. Mentre Rodríguez Zapatero argumenta, enfront de les veus d'alarma sobre el deteriorament en les perspectives de resolució del conflicte basc, que el no nat procés de pau serà llarg i que ell en controla els temps, la societat basca li reclama passos concrets que permetin sortir del pessimisme creixent que s'hi està imposant.
Que els finalistes d'un campionat de bertsolaris reivindiquin la llibertat d'un pres tan emblemàtic com De Juana, compromès en la seva segona vaga de fam després que l'hagin condemnat a dotze anys de presó acusat d'un delicte d'opinió, és una prova més de com la situació dels presos és un obstacle clau a l'hora d'engegar de debò el procés. (De la rellevància que tenen al País Basc aquestes conteses d'improvisació de versos i música, que mouen passions i omplen amb milers de persones els recintes on es fan, n'ha parlat Toni Strubell al seu llibre "Un català entre bascos", ed. La Campana).
El dels presos no és, però, l'únic obstacle. És clar que el robatori d'armes per part d'ETA tampoc no hi ajuda. Ni el fet que segueixi il•legalitzada l'esquerra abertzale o que no es concreti la composició de la mesa de partits i el guió inicial d'allò que s'hi ha de debatre i com, sense excloure'n cap qüestió, incloent-hi el dret de decidir i la territorialitat (en un anterior article ja vaig explicar com hi ha fórmules que permetrien avançar en aquests temes i que, segons tots els indicis, van ser objecte de debat en les converses entre dirigents de Batasuna i del PSE, prèvies a la declaració d'Anoeta que va obrir l'esperança d'una solució pacífica del conflicte).
Aquest dilluns els juristes catalans –150 signatures quan escric aquest article– han tornat a posar el dit a la nafra de l'estancament del procés: tots els sectors involucrats –i no només ETA i l'esquerra abertzale– s'han de comprometre a acceptar la via democràtica per arribar a la pau. Insten el Govern espanyol a adoptar mesures concretes com la derogació de la legislació especial en matèria de terrorisme –com ho és la Llei de Partits–; que jutges i magistrats, i també la fiscalia, actuïn segons jurisprudència consolidada i sentit comú, sense fer interpretacions alambinades que obstaculitzen el procés de pau –com en el llarguíssim judici pel sumari 18/98 contra l'esquerra abertzale o la condemna de De Juana Chaos i altres, a qui s'allarga arbitràriament la presó imposant-los de fet la cadena perpètua, il•legal al Regne d'Espanya, només per ser qui són–, i el trasllat dels presos bascos als centres penitenciaris del País Basc com preveu la legislació vigent.
Però, enmig del clima de pessimisme, del mateix País Basc ens arriben signes d'esperança: el 2 de desembre, en un acte multitudinari a Bilbo, les promotores d'Ahotsak, la iniciativa en favor del procés de pau impulsada per dones de totes les formacions polítiques –excepte la dreta més xovinista espanyola i francesa–, anunciaven que ja han recollit cinc mil adhesions al seu manifest i acordaven impulsar el moviment en tots els territoris bascos. A l'Audiència Nacional espanyola, d'altra banda, sembla que s'ha obert una molt petita escletxa amb la decisió del fiscal de demanar que s'arxivi el cas Egunkaria.
Jonan Fernández, que va ser coordinador del moviment per la pau Elkarri i ara dirigeix Bahetik, el centre d'estudis per la pau d'Arantzazu, deia fa poc a Barcelona –en la presentació del seu llibre "Ser 'humano' en los conflictos" (Alianza ed.)– que l'actual situació del procés de pau només és un moment de dificultat dels que acostuma a haver-hi en el que ell qualifica d'etapa de preconciliació dels conflictes. M'agradaria que no s'equivoqués. Tot i que també va advertir que no hi ha res irreversible. Tampoc la pau.
