Si aconsegueixen fer avortar l’Estatut a Catalunya, a base de fer-lo absolutament indigerible fins i tot per al gen convergent més pragmàtic o per a la recent vocació federalista d’Esquerra, tinc la convicció que els socialistes tornaran a posar damunt de la taula la llei electoral. Sense unes enquestes triomfals, suposo que el PSC no convocarà eleccions catalanes fins que tingui ben lligades tres Si aconsegueixen fer avortar l’Estatut a Catalunya, a base de fer-lo absolutament indigerible fins i tot per al gen convergent més pragmàtic o per a la recent vocació federalista d’Esquerra, tinc la convicció que els socialistes tornaran a posar damunt de la taula la llei electoral. Sense unes enquestes triomfals, suposo que el PSC no convocarà eleccions catalanes fins que tingui ben lligades tres coses que –creuen- han d’arbitrar al seu favor. De la primera ja se n’ha parlat molt en aquest Tribuna: un panorama de mitjans de comunicació privats prou favorable, a base d’obrir les portes de bat a bat a les empreses amigues. La segona, un major control dels mitjans públics catalans, més professionals, més incòmodes i més independents del que es pensaven. La tercera, una llei electoral que premiï les zones del país on tenen les seves grans bosses de votants. L’excusa que donaran per canviar la llei electoral al seu favor és que s’ha de fer més proporcional. Anar cap a la idea que tots els vots valen igual. Sense matisos, aquest principi és injust: deixa sense representació moltes zones del país. Però, a més, si creuen que s’ha d’anar cap a la proporcionalitat, que comencin per allà on les desproporcions són més manifestes. És veritat: un vot al Pallars val una mica més que un vot a Barcelona. Però un vot a Barcelona val, a les espanyoles, moltíssim menys que un vot a Sòria. El sistema electoral espanyol és infinitament menys proporcional que el català. Doncs que comencin canviant el més greu. També manen a Espanya, oi?
