Diverses entitats han constituït una plataforma pel català a l'escola arran dels decrets sobre la famosa tercera hora. Per començat l'Estat, fa més d'un any, va decretar que hi hagués una tercera hora en castellà sense tenir en compte la situació sociolingüística de cada territori ni les competències en la programació educativa que té la Generalitat. Segon l'Estatut vigent la competència compartida amb l'Estat en matèria d'educació implica que la Generalitat té "la potestat legislativa,
la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l'estat com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei." (art. 111) Per tant, com que el decret de l'Estat no tenia rang de llei no s'ajustava a l'Estatut ni a la Constitució i no era d'obligat compliment.
Malgrat això la Conselleria va intentar resoldre el tema amb un nou decret, en aquesta ocasió de la Generalitat, que, entre d'altres coses, deixava el contingut d'aquesta tercera hora a mercè del que decidís cada centre segons el seu entorn i obrint la possibilitat de donar en castellà alguna de les matèries d'estudi i trencant així el model d'immersió lingüística a primària, única manera d'assegurar que el català sigui una llengua normalitzada com ho és ara el castellà a Catalunya. Mentrestant un jutge ha acceptat a tràmit una queixa presentada pels de sempre demanant que cada centre informi si es compleix el decret del Ministeri. I embolica que fa fort. A més, com és sabut, estem esperant el dictàmen sobre l'Estatut d'un Tribunal Constitucional que ha perdut tota legitimitat moral. Tot plegat demostra, entre d'altres coses, que el sistema judicial espanyol ho és tot menys un dels pilars del tant proclamat Estat de Dret i que la també tant proclamada Constitució és una coartada per dissimular l'autèntica voluntat política de la unitat d'Espanya.
