En les darreres setmanes, els mitjans de comunicació ens han ofert diverses enquestes relatives a l’Estatut que apunten en les mateixes direccions. Per una banda ens esborren de cop el “ridícul” que, aparentment, la classe política havia estat fent amb l’Estatut. Els ciutadans coneixen raonablement els continguts del nou text i valoren prou bé el paper dels partits i dels seus dirigents. Els tres En les darreres setmanes, els mitjans de comunicació ens han ofert diverses enquestes relatives a l’Estatut que apunten en les mateixes direccions. Per una banda ens esborren de cop el “ridícul” que, aparentment, la classe política havia estat fent amb l’Estatut. Els ciutadans coneixen raonablement els continguts del nou text i valoren prou bé el paper dels partits i dels seus dirigents. Els tres partits grans es reparteixen de manera bastant homogènia els esforços perquè la criatura nasqués. Proporcionalment a la intenció de vot de cada partit, destaca la valoració de l’esforç d’ERC perquè hi hagués Estatut. Per altra banda, la definició de “nació” per a Catalunya ja arriba a un suport superior al 50%. En anteriors enquestes no s’hi arribava i és una mostra de com els ciutadans poden acabar donant suport a certs temes quan aquests obtenen una cobertura legal. La definició de nació, paradoxalment, obté força menys adeptes que la promoció de les seleccions catalanes oficials. Però en destaca, sobretot, la necessitat gairebé unànime dels enquestats de que tots els impostos dels catalans es recaptin a Catalunya. L’estatut és percebut positivament pels electorats nacionalistes. Els votants d’ERC, seguits pels de CiU, són els que més entusiasmats estan amb el redactat final i els que, amb una proporció més alta, afirmen que votaran “si” en el futur referèndum. Però què votarien en cas que les retallades a les Corts fossin qualitativament importants? Seguirien les directrius dels seus partits? ERC sempre ha defensat que si l’Estatut s’aprima, caldria demanar el vot negatiu al referèndum, fet que hauria de provocar la caiguda del govern català ja que l’Estatut és la pedra angular del Pacte del Tinell. CiU acaba de tenir ara el “seu moment difícil” i se n’ha sortit molt airosa. Ha fet creïble que podia no donar suport a l’Estatut i per això ha aconseguit un bon resultat en el capítol del finançament. ERC, haurà de fer creïble en el “seu moment difícil” que és capaç de fer campanya pel “no” i trencar el govern si vol tenir alguna possibilitat d’aturar les estisores que s’estan afilant amb tanta passió des de Madrid. ERC s’haurà de preparar per rebre una fortíssima pressió d’alguns mitjans de comunicació. Recordem que un diari català d’edició bilingüe afirmava amb percentatges i sense cap escrúpol que l’electorat d’ERC no seguiria les directrius del partit de votar “no” en el passat referèndum de la Unió Europea. I en canvi, els electors d’ERC van ser finalment els més fidels a l’hora de seguir les consignes del propi partit.
