ZP està aconseguint el que volia: que Catalunya deixi de ser un problema. Amb Montilla de fidel president i amb la díscola ERC al seu mateix sac, el president espanyol sembla voler anul·lar la diferència. No a base de resoldre-la, sinó d’aparcar-la. Quan Catalunya deixa de ser un problema potser és que ja no és Catalunya.
Si el preu d’evitar ser un problema és deixar-se trepitjar i a sobre anar de bon rotllo, dir amén a tot i no recordar que román desplegar l’Estatut és que hem perdut la raó de ser com a nació.
Se’ns havia volgut fer creure que a ZP li interessava tenir CiU al front del govern català i que hi entrarien ministres nacionalistes. I se’ns va fer creure que el corre-cuita en pactar el tripartit bis mentre ZP feia les Amèriques es feia contra la seva voluntat i el seu tarannà. La fórmula li ha anat de conya. Havia de fer veure que hi estava en contra però el resultat de la comèdia està clar: Catalunya deixa de ser l’objecte diari de les tertúlies a les Espanyes. Seriositat i mutis versió Montilla versus genialitats i sortides de to maragallianes. I versus confrontació amb Mas i companyia si aquest governés com li va encomanar el poble català.
La torna? Barra lliure contra tot el que el nou Estatut ens dóna capacitat per legislar i administrar. Manu postelectum es reescriu el ban franquista manu militari de 1939: “Catalunya recupera l’honor de ser província espanyola”. Qui planta cara a la loapització encoberta? Qui fa front a les intromissions dels funcionaris madrilenys àvids de recuperar les competències que entre Europa i les comunitats autònomes han anat perdent? I, mentrestant, les altres autonomies s’emmirallen en Catalunya i diuen: “el nostre Estatut, com el dels catalans”. I van tots dos grossos, PSOE i PP, i signen. Recorreran en veure que hi ha aspectes tan “nocius” com a l’Estatut de Catalunya que està a la sala de despiece del Tribunal Constitucional per obrir-lo en canal? Potser sí que, quan es dicti sentència, Catalunya haurà deixat de ser “el problema”. A Palau sembla que facin mèrits per a això. Però el problema subsistirà.
