En el seu discurs del passat 13 de gener, realitzat en el marc de la manifestació que va tenir lloc a Bilbao convocada pel govern basc, el lehendakari Ibarretxe va dir que sense la fi de la violència d’ETA no hi ha futur; i que sense diàleg no hi ha esperança per a Euskadi. Arribats al punt d’impàs en el qual ens trobem, calen més que mai el suficient coratge i la necessària iniciativa política per a exigir –d’una banda- la fi del terrorisme, i per a tirar endavant –de l’altra- els acords polítics que permetin arribar a una resolució definitiva del conflicte. Aquests dos objectius, que són les dues cares de la mateixa moneda, representen la demanda més explícita que la gran majoria de la societat basca ha realitzat incansablement una vegada rera l’altra. I amb tota la legitimitat del món, els ciutadans d’Euskadi han exigit novament que es resolgui el problema i que, d’una vegada per totes, es facin les coses des del sentit comú i tenint en compte l’interès de país, deixant de banda les trifulgues partidistes en les que tendeixen a instal•lar-se –amb total manca de flexibilitat, com vam veure dilluns passat al Congrés- el PP i el PSOE. El PNB és qui més clarament i amb més fermesa i coherència ha connectat al llarg del procés amb la sensibilitat de la societat basca. I és per això que una vegada més els partits que conformem l’aliança política Galeuscat ens situem –ho vam fer el dia 13 d’una manera clara amb la nostra presència a Bilbao- al costat d’Imaz i d’Ibarretxe. És a dir: al costat de la pau i el diàleg.
