A l'hora d'escriure aquest article tinc sobre la taula diverses enquestes de les que surten als diaris, i de les que no hi surten. I el quadre de resultats a Catalunya pot comportar sorpreses i l'afebliment d'algun dels espais polítics fonamentals al Principat.
Possibles sorpreses agradables a les Illes i algun avanç al País Valencià, però que encara no serà prou per aturar l'expansió del desaforat nacionalisme espanyol en aquesta part fonamental de la nostra nació.
Però una cosa que haurem d'estudiar seriosament el dia 28 són les nostres pròpies culpes, febleses, irresponsabilitats, i la manca d'un projecte i una estratègia nacional.
Parlant des de la Catalunya estricta caldrà que superem els esquemes de l'etapa del pujolisme. Hi ha una nova Catalunya, i, a més, aquesta ha rebut un milió d'immigrants amb la meitat de temps i amb més contundència del que va suposar la immigració espanyola. Tot plegat ens obliga a un procés d'unitat nacional i, millor encara, d'una expressió històrica en el Principat de solidaritat catalana. Haurem de veure amb què queda el nou Estatut, com es gestiona el procés de pau al País Basc i la batalla entre els dos grans partits nacionalistes espanyols, el PP i el PSOE, i qui es col·loca en millor lloc per guanyar les properes eleccions generals espanyoles.
A Catalunya ja hem vist que l'Espanya plural, avui per avui, no existeix. Pot existir una Espanya amb més "talante" del senyor Zapatero, però avui els espanyols estan molt contents d'haver-se conegut i no tenen cap voluntat de canvi.
Davant d'aquesta situació, i dels possibles resultats del dia 27, cal que ens deixem de bregues, de rancúnies, de retrets, d'enfrontaments personals, d'interessos de partit. Cal cobrir, d'una vegada, les ferides que s'hagin pogut produir amb un "iode potent", que desinfecti les maneres de fer d'aquests últims anys. I cal, també, que algunes persones que han importat a Catalunya estratègies i maneres de fer que no van amb el catalanisme se'n vagin a casa seva.
Cal, doncs, que irrompin les noves generacions. Aquests catalans i aquestes catalanes que ja són nacionalment absolutament desacomplexats i normalitzats, que han assolit la seva catalanitat i nacionalitat com un fet normal, i que estan oberts a Espanya, evidentment, però fonamentalment al món, essent catalans.
També cal un respecte a les nostres institucions nacionals, al nostre president, al nostre govern, que no és el govern d'"entesa" o "tripartit", sinó el govern de Catalunya. I que respon, agradi o no, a una realitat de la Catalunya actual. Caldrà, doncs, la unió de totes les forces polítiques de tradició democràtica i catalanista, que es mereixen el suport d'una societat civil escamada en la política dels últims tres anys i, un cop recobrada la confiança, caminar junts cap a la nova solidaritat catalana del segle XXI. Junts se'ns respectarà a Madrid i a Brussel·les.
