Imaginin vostès que fa uns anys, quan els sobiranistes governaven el Quebec, l’ambaixada d’Espanya al Canadà se’ls hagués dirigit demanant-los que posessin fi a les seves relacions privilegiades amb Catalunya. Imaginin –i no costa gaire d’imaginar- que l’ambaixada espanyola, per tal d’evitar un excés de singularitat nacional de Catalunya, hagués demanant als quebequesos que, home, de la mateixa manera que es relacionaven amb Catalunya, es relacionessin també amb la Rioja, una altra de les autonomies espanyoles. Imaginin –i això ja és més difícil d’imaginar- que els sobiranistes quebequesos haguessin acceptat el suggeriment. Imagini, finalment, la decepció que els nacionalistes catalans haguéssim tingut si els sobiranistes quebequesos s’haguessin posat a les ordres de l’ambaixada d’Espanya per aigualir la singularitat catalana. Doncs això és exactament el que ha passat. Però a l’inrevés. L’ambaixa del Canadà a Espanya s’ha dirigit al nostre govern tripartit per demanar-los que s’acabés la relació privilegiada de Catalunya amb el Quebec i que a veure si l’ampliàvem amb alguna zona anglòfona del Canadà. I el govern tripartit de Catalunya ha fet cas al suggeriment: el conseller primer Bargalló –que representa que és, al damunt, independentista- ha viatjat al Canadà per anar a Monreal i a Ontario, seguint segons Catalunya Ràdio els amables suggeriments de l’ambaixada canadenca, per aigualir la cosa quebequesa. Quebequesos, perdó!