En aquesta campanya, la immigració ha esdevingut un dels eixos de debat entre partits polítics. Cal anar en compte, no de parlar-ne, sinó de banalitzar una qüestió essencial per a la cohesió social. Hi ha el perill de fer de la immigració un problema, sense tenir en compte el context en què es produeix. Hi ha també el perill de tractar els immigrants amb discursos paternalistes que, de fet, els acaben estigmatitzant. I finalment, hi ha el perill que algun partit polític vulgui erigir-se en el representant legítim dels immigrants, com si es pogués parlar en nom d’un col·lectiu tant heterogeni que potser n’hi ha que no ho són d’immigrants.
Recordo alguns missatges que han aparegut últimament en pre-campanya. El titular d’El Períodico anunciant a portada que “una immigrant” ha guanyat el premi Ramon Llull. Un titular de molt mal gust en si mateix, però encara més pels que coneixem la postura de la Najat El Hachmi respecte d’aquesta qüestió. El cartell de pre-campanya de Duran i Lleida dient que els immigrants “no vénen per ganes, sinó per gana”. Un altre comentari de mal gust sobre les motivacions que mouen les persones a buscar feina en un altre país. L’última cosa que són és uns morts de gana. El cartell de pre-campanya de Joan Herrera utilitzant la metàfora del peix que es mossega la cua donant a entendre que els problemes de la gestió de la immigració simplement se solucionen fent desaparèixer la situació de migrant. I només faltava Rajoy exigint l’espanyolització dels nouvinguts.
Encara no he sentit, però, cap proposta sobre quin plantejament faran els partits catalans sobre la necessària dotació de competències en matèria d’immigració a Catalunya. Encara ningú ha recordat que la gestió dels fluxos migratoris cap a Catalunya depenen absolutament de l’Estat (sense negociació en cap cas). Encara ningú no ha explicat com pensa proposar el desplegament de l’Estatut en aquesta matèria (que obre la possibilitat a gestionar la finestreta dels permisos de residència i de treball).
I mentrestant, sentim proclames ideològiques sobre si la immigració fa nosa, si és benvinguda, si la podem integrar, si no la podem integrar... Però algú parlarà de política d’immigració a Catalunya? O ens passarem la campanya utilitzant els immigrants com a ases dels cops?
Al Congrés s’hi ha d’anar a defensar l’obtenció de les competències necessàries per fer bones polítiques d’immigració. Mentre la Generalitat no tingui aquestes competències, les polítiques d’acollida, d’integració i de cohesió social sempre estan mancades de la necessària legitimitat. Perquè mentre Catalunya (Generalitat i ajuntaments) dedica recursos a integrar les persones nouvingudes, des de Madrid es decideix qui entra, qui s’expulsa, qui obté la nacionalitat (espanyola) i què vol dir estar integrat.
