Barcelona · En el desprestigi de la classe política catalana hi concorren factors molt diversos. Sens dubte ella mateixa hi ha contribuït, i força. Una excessiva endogàmia, uns mecanismes deficients (per dir-ho amb suavitat) de selecció d'elits i l'excessiu protagonisme de les intrigues internes i els aparells de partit en la nostra vida política són alguns dels elements que expliquen la situació.

Però cal reconèixer que no són només els defectes propis el que ha portat els nostres polítics al descrèdit. Hi ha un discurs fàcil, prepolític, que ha estat repetit fins la sacietat i alimentat alegrement des de diverses instàncies. s el discurs de tots els polítics són iguals' que, alhora que condemnava a la foguera, sense matisos, tota la classe política, beatificava també sense matisos una societat civil suposadament convertida en portadora de totes les virtuts imaginables. Una de les conseqüències de reiterar aquest discurs ha sigut una transferència de legitimitat en el camp sobiranista que, si bé té aspectes indubtablement positius, ha alimentat també la proliferació d'entitats, plataformes, escissions de plataformes, grups i corrents d'opinió que en alguns casos han sigut potents agents mobilitzadors i han fet aportacions valuoses a l'independentisme mentre que en altres ocasions han tingut un paper més aviat prescindible quan no perturbador.



El valor de les consultes era precisament l'equilibri i la sinèrgia entre les institucions més democràtiques que tenim, que són els ajuntaments, i les entitats locals de cada municipi o comarca. Aquesta era la combinació que donava potència al procés i que calia preservar. Al cap i a la fi, un col·lectiu suprapartidista de càrrecs electes a nivell local en favor del dret a decidir és un instrument no només més legítim sinó infinitament més potent que un grapat de petites plataformes i grups efímers amb una representativitat per demostrar encara. Cal distingir entre les entitats amb base real i arrelament social i els grups virtuals que no haurien de tenir capacitat per contaminar processos col·lectius. No podem anunciar un dia la independència per demà passat i a l'altre barallar-nos i engegar incomprensiblement a rodar un procés il·lusionant com és el de les consultes. Ara només cal esperar que el seny de la gent del territori i les comissions locals el farà tirar endavant, malgrat tot.