Rodríguez Zapatero manifesta que ha complert amb el que diu l'Estatut perquè si s'havia de fer un acord sobre el Finançament de la Generalitat abans del dia 9 d'agost, ell ja ha fet una proposta just abans d'aquesta data. Com si una proposta del govern central hagués d'implicar necessàriament un acord. Menys mal que a continuació ens diu que una acord implica l'assentiment de les dues parts. En què quedem, doncs? Hi ha hagut un acord el dia 9 d'agost, tal com prescriu l'Estatut, o hi ha hagut simplement una proposta unilateral i antiestatutària a la que no ha donat l'acord el govern de la Generalitat i, per tant, no s'ha complert el que diu l'Estatut perquè el govern central ha esperat a darrera hora a fer la seva proposta?
Ja són massa mostres d'incompliment de la llei, en aquest cas de l'Estatut, com perquè creiem en aquest Estat de Dret que s'anomena Espanya. El problema és, com sempre, de voluntat política, no de suposat respecte a la llei. El problema és no volen acceptar la realitat nacional de Catalunya i les seves conseqüències jurídico-polítiques, encara que de moment hagin quedat limitades en el text de l'estatut actual que, tot i així, és vulnerat sistemàticament pel poder central. El problema és la mentalitat espanyola en general que no ha variat des de fa molts anys. Els responsables màxims dels sindicats majoritaris a Espanya, CCOO i UGT, els senyors Fidalgo i Mendez respectivament, també manifesten la voluntat centralista en negar-se a la cessió de competències en el món del treball. s una mostra més de que ja no és tracta d'un problema de dretes i esquerres, sinó de la prèvia definició del marc institucional, condició indispensable pel funcionament realment democràtic. Sort tenim que, de moment, es manté la unitat de les forces polítiques i sindicals catalanes. s la nostra única força democràtica.