Aquestes primeres setmanes d’any a Madrid ens ha quedat ben clar quin serà el tema que monopolitzarà el debat del que resta de legislatura. Almenys fins que passin les eleccions municipals i autonòmiques. Les dues conteses electorals serviran en bona mesura de termòmetre per calibrar la incidència electoral en la pugna PP-PSOE que haurà tingut l’aparent trencament del procés de pau.
Aquest fet pot condicionar tota la primera fase -transcendental- del desplegament estatutari, perquè si el PSOE ja podia ser garrepa a l’hora de negociar les lleis pertinents per aplicar l’Estatut, encara ho voldrà ser més amb l’excusa que el PP i el seu Torquemada mediàtica li farà una campanya intensa en contra per una suposada ‘cessió davant dels catalans’.
Des d’Esquerra ja vam dir que hi havia tres punts centrals del nou Estatut que van quedar desnaturalitzats en el tràmit a Madrid: el finançament, el reconeixement de Catalunya com a nació i les grans infraestructures. I tot va quedar com va quedar. En el finançament, augmentar el percentatge d’impostos i poca cosa més, un fet que no té perquè aportar recursos extra per a Catalunya tal i com va reconèixer el mateix Secretari d’Estat espanyol d’Economia i que, amb sort, s’aplicarà a partir del 2009. Del reconeixement de Catalunya com a nació ja coneixem la fórmula tèbia que va recollir el text estatutari. I les grans infraestructures com El Prat segueixen pendents.
Malauradament el temps ens dóna la raó i demostra que l’Estatut de la Moncloa, la base del qual es va pactar ara fa un any entre Mas i Zapatero, ja se’ns ha quedat petit i que no dóna resposta als reptes que ha d’afrontar la Catalunya del segle XXI. I menys encara si s’ha de desplegar a la baixa.
Aquesta fase dependrà de la fortalesa que demostri el Govern de Catalunya en les negociacions i en el paper dels partits catalans al Congrés dels Diputats. A Esquerra no ens tremolaran les cames com no ens van tremolar quan vam haver de dir no a l’Estatut de la Moncloa. Volem creure que la resta de formacions del país estaran a l’altura de les circumstàncies i no tornarem a repetir l’error de voler fer cadascú la guerra per la seva banda. L’Estatut el va avalar el poble de Catalunya i com a representans seus que som hem de fer complir aquest mandat. Per Esquerra no quedarà. Paraula.
