L'escola catalana ho és en llengua i contingut. Després d'un llarg camí de reivindicacions i esforços, Catalunya va veure reconegut el català com a llengua pròpia en l'ensenyament i s'ha fet realitat l'objectiu de dominar correctament les dues llengües oficials al final de l'educació obligatòria. El nou Estatut reforça el dret a rebre l'ensenyament en català i alhora incorpora una competència que permet determinar conjuntament amb el Govern Central el contingut dels plans d'estudi. A finals del 2006, però, l'Executiu de Zapatero aprovà un conjunt de Reials Decrets que, tot i nomenar-se de mínims, imposen, en un alt grau de detall, el nombre de matèries i les hores que cal dedicar-hi alhora que qüestionen el model lingüístic implantat a casa nostra des de fa més de 20 anys.

Ja estem acostumats a que el Govern central intenti envair competències de la Generalitat. Al que no estem acostumats és a que el Govern Català no ho impedeixi quan ho podia fer en el procés d'elaboració dels reials decrets. Conseller Maragall no ens demani paciència! Actuï ràpid perquè se li acaba el temps. I si no ho fa, haurem de pensar que ja li va bé.