Abans d’escriure aquestes ratlles, he fet un tomb pel web de Tribuna Catalana. He llegit amb interès l’article del col·lectiu Joan Creixell ERC: no malbarateu el somni, en el que els autors mostren preocupació per la situació interna de l’únic partit parlamentari que té com a objectiu la independència dels Països Catalans.
No voldria pecar d'optimisme, però crec que el debat sobre la línia política d'ERC, generat a partir de l'aparició de Reagrupament.Cat (RCat), serà molt profitós per a ERC en particular i el projecte polític independentista en general. La crisi que viu ERC -i la renovació que vindrà- tindrà, n'estic convençut, un efecte de creixement renovat per al partit i per a l'espai sobiranista.
Penso, més aviat, que el que està fent mal a ERC i a l'independentisme és la inversemblant estratègia de difuminació del projecte del partit en el si d'un govern d'objectius i actuacions idèntics als d'un govern monocolor del PSC-PSOE. Per això cal un canvi en l'estratègia del partit i en els principals impulsors d'aquesta irresponsable línia política, que ja ens ha fet retrocedir notablement respecte els nivells als que un discurs ben diferent -tot i que protagonitzat pels mateixos que ara sembla que n'abjurin- ens havia portat fa poc més de tres anys.
A l'esforç de RCat per redreçar l'erràtic rumb d'ERC hi estan convocats tots els companys i totes les companyes del partit, i tots els collectius que hi conviuen. Tots i totes sumem. Tots i totes farem que aquesta crisi sigui com les febrades de les criatures: el pròleg d'una forta estirada, un esperó per al seu creixement.
