Camí de l'Aberri Eguna el patriota basc Eli Galdos va morir d’un infart. Amb ell se’n va una part important de la història recent d’Euskadi, dels seus serveis d’informació i seguretat i un aberzale convençut que la seva pàtria necessitava i necessita el poder coercitiu.
El seu nom ha estat relacionat sempre amb la seva localitat natal, Oñati, i políticament com un home de l’entorn immediat de Xabier Arzalluz, de José Mari Retolaza, que fou conseller de l’Interior quan ell fou viceconseller. Ha mort, doncs, un home clau de la fundació de l’ertzaintza, i amb ell se’n van moltes confidències i secrets de la seguretat d’Euskadi.
Jo avui, aquí, amb aquestes lletres vull retre un homenatge a Eli Galdos, perquè va ser l’home que em va convèncer i em va esperonar per crear la policia de Catalunya, per imperatius legals a partir del cos històric de Mossos d’Esquadra. Vaig necessitar aquest ajut i aquest suport perquè a Catalunya pràcticament ningú de la nostra classe política creia en la creació d’una policia nacional catalana. I ell em va convèncer que els començaments serien difícils, però que no hi hauria mai una veritable autonomia catalana sense un poder coercitiu català.
Recordo quan després de l’intent colpista del 23F, quan es va demostrar la feblesa dels sistemes de seguretat de la Generalitat, com em va esperonar a fer canviar els registres de la nostra classe política. I em va desacomplexar vers els Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat.
Catalunya, sense saber-ho fins ara, deu també a Eli Galdos que avui disposi d’una policia que, amb totes les dificultats que es vulgui, imparablement es transformarà amb la policia nacional del nostre país. Potser en els llibres d’història de la nostra policia no hi apareixerà el seu nom ni la seva influència, però sí en la memòria de tots aquells que vàrem escoltar els seus consells. Avui podem dir gràcies Eli, el projecte està en marxa, i a pesar de les dificultats aviat hi haurà 15.000 professionals que faran possible aquell somni que un dia, després de sopar a un restaurant d’Oñati, vàrem tenir l’Eli i jo mateix.
Eli, mai no t’oblidaré.
