En els darrers anys, ERC s’ha guanyat a pols la seva imatge de marca actual: la d’un partit que actua sense rigor. Per això és normal, fins a cert punt, que tot el que ERC toca sigui titllat a l’acte de desgavell (el que hauríem sentit dir, si Francesc Baltasar fos d’ERC!).

Però les veus que ara diuen que el procés d’elecció del president i el secretari general d’ERC és una olla de grills, un espectacle de varietés, no són justes.

 Cal felicitar ERC per tenir el coratge d’elegir els seus dirigents per sufragi universal dels militants, en una jornada amb col·legis electorals oberts a cada comarca de 9 del matí a 8 del vespre, on es podrà triar entre diverses candidatures. I en “llistes obertes”, perquè, donat que els dos càrrecs es votaran en urnes separades, qui ho vulgui podrà votar com a president el membre d’una candidatura i com a secretari general el d’una altra.

No només no és una olla de grills sinó que és un procediment encomiable, que hauria de fer posar vermell més d’un líder polític, si pensa en qui i com el van designar en el seu càrrec. Que l’elecció dels càrrecs en un congrés és igualment democràtica? Tal com es designen, en general, els delegats dels congressos? I un be negre!

El sistema que ERC enceta té riscos, sobretot si els candidats entren en una guerra bruta que generi ferides massa fondes, que podrien acabar esberlant el partit. Però és un pas en la bona direcció. L’hem d’aplaudir.