La celebració del centenari de la senyera estelada, amb obertura formal el passat 15 d'abril a la seu d'Òmnium Cultural i amb un gruix d'activats organitzades en col.laboració amb una gran diversitat d'entitats i partits (reedició del llibre de Joan Crexell, Origen de la bandera independentista, exposició itinerant del centenari, web, articles en premsa i revistes, xerrades arreu de Catalunya, parlaments en diades i aplecs, els 100 cims-) , ha agafat aquests dies d'estiu una nova dimensió mediàtica. I segons com, es podria dir, més política encara.
Un plantejament que supera positivament les pretensions inicials de la comissió de marcar un to més aviat commemoratiu i pedagògic a l'efemèride.
La iniciativa aprovada el passat 15 de juliol a l'ajuntament de Vilafranca del Penedès d'hissar l'estelada al balcó per la Diada, ha creat un corrent favorable en altres consistoris que han decidit portar a discussió la mateixa proposta. El resultat a hores d'ara és que quinze ajuntaments catalans ja han aprovat fer el mateix i s'espera que amb l'arrencada de setembre altres plens municipals plantegin i, si s'escau, aprovin aquesta iniciativa. Els representants populars de poblacions de nou comarques catalanes (Alt Empordà, Osona, Ripollès, Garrigues, Alt Penedès, Vallès oriental i occidental, Maresme i Berguedà) quatre d'elles capitals de comarca i dues d'elles (Vilafranca i Figueres) amb més de trenta-mil habitants, s'han afegit a la escenificació d'un gest simbòlic políticament, però que visualitza una fermesa de conviccions ideològiques, més enllà de la necessària gestió diària del bé públic.
s convenient, de tant en quant, escenificar solemnement que la "voluntat de ser", un dels trets que ens identifiquen com a poble, té unes concrecions que acoten necessàriament aquesta característica nacional. La voluntat de ser, reclama implícitament la capacitat de decidir. Oimés quan aquesta reclamació ja ha estat recolzada amb anterioritat per les nostres institucions. Com la que aprovà el Parlament de Catalunya (moció 98/III de desembre de 1989, favorable al dret a l'autodeterminació) o els propis ajuntaments que volen reafirmar les seva pertinència col.lectiva a un sol poble que reclama el dret a ser lliure, a través de l'homenatge a la senyera que dissenyà l'incansable patriota Vicenç Albert Ballester el 1919, a partir d'una imatge de 1908.
L'èxit de l'emblema ideat per Ballester, a qui l'ajuntament de Vic ja ha aprovat dedicar-li un carrer de la ciutat, rau en la universal càrrega simbòlica que contenen les dues icones que s'afegiren a la ja llegendària senyera quatribarrada. Els coneguts triangle i estel són dues formes geomètriques que des de fa milers d'anys simbolitzen la perfecció (el triangle) i la llibertat (l'estel). Res més digne per a la representació vexil.lològica d'aquests ideals, que fer-los onejar en el seu centenari a les nostres cases del poble.
