Veure per televisió els debats del Congrés dels Diputats amb les seves picabaralles de pati d’escola, però sobretot per les seves batusses tavernàries, produeix una profunda tristesa. Demostra la nul·la capacitat intel·lectual i una manca total d’educació per una gran part de les diputades i diputats dels dos partits majoritaris, que si no participen directament en la brega, ho fan indirectament quan aplaudeixen, encara que sigui tímidament, les bestieses dels seus companys de files. També és lamentable l’actitud d’una certa premsa de Madrid que atia el foc d’una manera irresponsable.

Això fa que el ciutadà normal, el del carrer, que no es deixa manipular per les consignes més o menys patriòtiques, però sempre sectàries, se senti cada dia més lluny d’aquesta classe política, que sembla que tan sols té un objectiu: guanyar les eleccions, sigui com sigui, per aconseguir el poder. Aquest desencís es reflexa de manera contundent en la participació electoral de la nostra fastiguejada gent.

 No s’entén que alguns il•lustres membres del Congrés no sentin vergonya per les seves actituds. És que no són capaços de pensar com reaccionaran els seus fills al veure les seves actuacions esperpèntiques en una institució tan seria com és, o hauria de ser, el Parlament espanyol? Potser serà necessari per accedir a l’acta de diputat o senador una mena de càsting sobre el coneixement de matèries tan simples però tan importants com urbanitat, ètica, educació, etc.

 Per favor, senyores i senyors diputats us demanem en nom de tots una mica de moderació i respecte. La vostre tasca es molt important, però necessitem que sigueu fidels a aquesta importància i doneu un bon exemple a la joventut que puja.