La Diada és converteix cada any en un indicador de l'estat del catalanisme i significa l'abans del nou curs polític i el després de les vacances d'estiu. Aquest començament és innegable que està marcat pel llistó que ha volgut establir Carod-Rovira pensant en el referèndum d'autodeterminació per al 2014 i l'aposta de Convergència amb l'objectiu de liderar tots els segments del catalanisme.
El de Carod-Rovira i el d'Artur Mas són dos reptes que denoten les expectatives d'un i altre partit: del qui governa i vol establir un posicionament dins l'executiu; i del qui necessita recomposar-se per intentar ser una formació que generi esperances de futur per a la dura travessa del desert. Són dues planificacions de màxims per sacsejar un 11 de Setembre que progressa més cap a la festivitat que la reivindicació.

I en l'escenari dels màxims, queda en evidència la fragmentació del catalanisme, que està enrocat en la divisió i no en la unitat. D'aquí ve la seva feblesa i, no ens enganyem, un estat d'ànim que ja interessa al sector financer. Mentrestant, la fórmula aglutinadora de Mas neix amb l'etiqueta de «morta» i el repte de Carod, amb la sensació de qui somia despert perquè no governa el país. I en aquesta petita revolta de quotes de catalanitat, hi ha tres satèl·lits més en òrbita: els socialistes catalans, els independentistes que aglutina Carretero i els moderats d'Unió. I com a bons fenicis que som els catalans, posem la paradeta per comercialitzar, fins i tot, el que no tenim.