M?ha semblat concloure, després del tret de sortida de la I edició de la Universitat Progressista d?Estiu (UPEC), que una de les crítiques encara poc fonamentades empíricament d?aquesta prova pilot, és que la UPEC serà una universitat ideològica que emmanillarà la denúncia social d?altres espais de pensament i reflexió i que això durà inevitablement a una mena de pensament únic que avortarà qualse M?ha semblat concloure, després del tret de sortida de la I edició de la Universitat Progressista d?Estiu (UPEC), que una de les crítiques encara poc fonamentades empíricament d?aquesta prova pilot, és que la UPEC serà una universitat ideològica que emmanillarà la denúncia social d?altres espais de pensament i reflexió i que això durà inevitablement a una mena de pensament únic que avortarà qualsevol altra opció alternativa de construcció social des del que és el món acadèmic. Potser aquesta, és una crítica exagerada que pot amagar altres neguits, de fet és el que jo crec, però abandonaré les opinions personals per centrar-me justament en l?acusació de la ideologia com a motiu de la Universitat. Louis Althusser, de qui deien que era més marxista que el mateix Marx, a la seva obra Ideologías y Aparatos Ideológicos de Estado (1969) parlava de la ideologia com a interpel.ladora de l?individu com a subjecte. s a dir, que la categoria del subjecte és constitutiva de tota ideologia perquè aquesta, no és res més que el seu funcionament en les formes materials de l?existència d?aquest funcionament. Per a ser més prosaic, diré que Althusser defensa que cadascú de nosaltres en la nostra condició (en el cas que ens ocupa, d?estudiants o professors) som subjectes i per tant, subjectes ideològics (proposició tautològica), és a dir que tan uns com els altres, vivim ?espontàniament? o ?naturalment? en la ideologia, en el sentit en que l?home és per naturalesa un animal ideològic. No passa res, és bo, enriquidor i a més, és molt necessari des d?un punt de vista democràtic que el conjunt d?idees del que anomenem forces polítiques catalanistes i de progrés, siguin sotmeses al saludable exercici del debat i a més, sigui fet amb el deure ètic de tots els catalans i catalanes de recuperar una memòria històrica expressament usurpada i oblidada. s poc comprensible que algú s?entossudeixi a definir com un mal o com una patologia social que la reflexió i el pensament s?incardinin en alguna forma d?ideologia. Sempre i quan aquesta accepti el respecte cap a d?altres formes de pensament i entengui la democràcia com l?espai comú que compartim com a subjectes. Tot i així, celebro molt sincerament l?esforç de persones com el Vicenç Navarro o el Jordi Serrano, que després d?una bagatge admirable i d?un treball intel?lectual molt recomanable, ens permetin exprimir-los en tot allò que destil?la utilitat cap a la nostra societat, tot i la insistència d?algunes censures, polítiques, ideològiques o personals.
