Passada ja la primera etapa de l’aprovació de l’Estatut - i a parer meu, i crec de tots els demòcrates, l’etapa fonamental en la mesura que és la voluntat expressada pels ciutadans de Catalunya en un 90 % de la seva representació parlamentària - ara cal que la societat civil, no només els polítics, es mobilitzin per tal que es respecti aquesta voluntat més enllà de l’Ebre. I cal que les entitats facin sentir la seva veu perquè es farà servir qualsevol instrument per impedir-ho: informes jurídics sobre constitucionalitat, enquestes sobre l’opinió dels ciutadans respecte de temes concrets, acusacions d’insolidaritat per part dels catalans, etc. I és que els informes jurídics diuen coses diferents segons qui els ha fet l’encàrrec, les enquestes responen allò que interessa als mitjans de comunicació corresponents – per cert, perquè no es fa una enquesta preguntant als catalans si estan d’acord en què les forces armades siguin els garants de la indissoluble unitat de la nació espanyola, tal com prescriu la Constitució? – i les apel•lacions a la solidaritat escamotegen, per exemple, la repetidament demanada publicació de les balances fiscals que posa de manifest l’estrangulament de l’economia i la política catalanes. En fi, caldrà un esforç per sensibilitzar la ciutadania sobre el pas important que s’ha donat amb aquest estatut i com està íntimament relacionat amb la solució als problemes concrets de la nostra vida quotidiana.