Tinc un amic militant d'ERC amb el qual mantenim una lluita dialèctica des de fa setmanes sobre el nivell en què el desencís al voltant de la política d'Esquerra és causat per la mala gestió i per la mala premsa. El que és important de remarcar, en primer lloc, és que els dos factors pesen com una llosa sobre el moment que viu aquest partit. I això dificulta molt, encara, parlar i fer propostes en clau de futur.
Qualsevol visió del futur està mediatitzada per la visió que tenim del passat, del que s'ha fet, de com ha funcionat, de quins resultats ha tingut. Per tant, una mala anàlisi d'aquest passat pot conduir a apostes equivocades de cara al futur. És possible fer aquesta mirada al passat més enllà de la premsa, de la mala premsa, que ha envoltat la gestió d'ERC?, em pregunta aquest amic. Jo crec que en aquesta valoració de la feina que fa i ha fet ERC hi ha una barreja important de raons i de sentiments. Percebo entre els tertulians, opinadors i simpatitzants un gran pes del desencís pel que semblava que havia de ser un cas d'èxit en tota regla. Constato una gran tensió al voltant d'un projecte que desperta passions, a favor i en contra. I per tant, que tendeix a valorar-se fins a l'exageració en un sentit positiu o en un sentit negatiu, fins al punt que els encerts i els errors sempre es posen en llistes diferents.

Podria acabar dient simplement que el temps posarà les coses al seu lloc. I acabarà identificant els encerts, els errors i els límits d'aquest projecte. Tanmateix, el problema més gros, que crec que preocupa realment als que simpatitzem amb aquest projecte, és que les passions i les raons es barregen també en la dinàmica interna del partit. I han arribat a enterbolir allò que aquest partit està comunicant a la societat: democràcia directa lloable o enfrontaments i divisions? Projecte polític o tacticisme de poltrona?

El desllorigador de tot plegat només està a les mans dels militants d'ERC. Finalment, la responsabilitat és únicament del partit i dels seus militants. Així doncs, la tasca més important que els espera aquest mes de juny, a més a més de resoldre l'organització i el lideratge del partit, és la de posar en solfa una proposta política que, ara sí, ha de ser creïble, comunicable, engrescadora i en clau de futur. Si ERC és capaç de transmetre això, molta gent que ara es mira expectant aquesta situació, es posarà a disposició del seu projecte.