El recent document dels bisbes catòlics, que fa seva la ideologia política del Partit Popular, és una altra de les manifestacions de la pobresa intellectual del gremi episcopal i de la seva submissió a les forces polítiques conservadores que aspiren a reconquerir el poder a Espanya.  En lloc d'oferir reflexions pròpies es limiten a beneir les anàlisis d'un partit polític que es permet interpretar de manera molt restrictiva les llibertats fonamentals i que exclou la via del diàleg per resoldre el terrorisme, contra l'opinió de tots els experts en matèria de solució de conflictes. Què en queda aleshores de les aportacions específicament cristianes en relació a la vida social i política? No saben dir res que expressi realment una sensibilitat cristiana? Fa la impressió que exerceixen de bisbes posant l'autoritat religiosa al servei de les seves passions polítiques i del seu nacionalisme dogmàtic excloent. Potser no els acaba d'interessar l'ofici de bisbes.
Una bona part dels creients no se sent representada per aquests bisbes. Molts cristians són partidaris de democratitzar els processos de nomenament de bisbes. No estan d'acord amb unes estructures eclesiàstiques que semblen pròpies d'un sistema totalitari i pensen que les comunitats cristianes podrien dotar-se d'un lideratge culturalment interessant i religiosament fidel a l'esperit inicial. D'altra banda, en una situació de pluralisme d'ofertes religioses, el tarannà de la majoria de bisbes espanyols no té cap atractiu per a persones que busquen referents religiosos compatibles amb la modernitat. No es pot amagar el creixent desinterès de la societat per la institució eclesiàstica ni és difícil observar que el creixent desprestigi dels bisbes catòlics agreuja la crisi. Actualment els millors aspectes del catolicisme viuen al marge o en contra d'uns bisbes que pretenen encara monopolitzar la imatge pública de l'Església. Els comentaris cristians contra aquest document indiquen que el monopoli es va esquerdant. Bona notícia.