El problema del pensament polític de consigna és que es nota de seguida que ho és. Lògicament, si hi ha consigna, és per tal que tothom repeteixi el mateix, i si es fa així, de seguida es veu que no es tracta de fer pensar, sinó de fer córrer la brama. Amb la qual cosa, la consigna perd tota l’eficàcia. Mala peça al teler, El problema del pensament polític de consigna és que es nota de seguida que ho és. Lògicament, si hi ha consigna, és per tal que tothom repeteixi el mateix, i si es fa així, de seguida es veu que no es tracta de fer pensar, sinó de fer córrer la brama. Amb la qual cosa, la consigna perd tota l’eficàcia. Mala peça al teler, doncs, amb les consignes.
Ho dic, és clar, a propòsit de la reacció d’ERC davant els moviments poc o molt versallescos de CiU amb el PSOE. Els republicans, com un home/dona sol, han llençat el missatge –d’altra banda tan cert com poc original- que ara el que cal és unitat per aconseguir fer passar l’Estatut a Madrid. En primer lloc, vista la potència del missatge i el moment inesperat en què s’ha llençat, el que ha fet ERC és confirmar que això de CiU i PSOE és més seriós del que ens pensàvem. En segon lloc, ERC mostra que està nerviosa i es situa a la defensiva: el que tothom entén, amb la crida a la unitat, és que tem quedar-se fora de futures fotografies. Tercerament, si l’argument de la unitat ara val tant, potser encara amb més raó hauria valgut al principi de la legislatura. Quart, la unitat no s’aconsegueix apel·lant a un esperit d’ONG –abans en dèiem de Germanetes de la Caritat- sinó que té un preu tan elevat que per fer creïble que es vol cal veure què s’està disposat a pagar. Dit d’una altra manera, què hi posarà ERC per fer possible la unitat d’acció a Madrid? O si es vol parlar amb tota la cruesa: què hi guanya i què hi perd ERC que faci que els altres s’hi apuntin? (I que no em surtin amb això dels que volen salvar el país i els que es volen salvar ells, que és molt suat. Ja es veu, oi, que demanar unitat i immediatament després acusar CiU de fer “tripijocs” a Madrid, com escriu a Tribuna Joan Ridao, és com voler repicar i anar a la processó alhora?).
En definitiva: que sí, que caldria fer valer el 90 per cent d’unitat aconseguida al Parlament de Catalunya. Però si la crida a la unitat és una mera estratègia per salvar la pell i de passada mirar de fotre als altres, si la unitat es pensa al servei no pas dels interessos generals sinó dels propis, llavors s’està manipulant una valor massa important com per deixar-ho passar.
La unitat en els objectius nacionals, pels catalans –com per qualsevol altre poble-, és un principi intocable. Si us plau, no la feu servir com qui es posa el salvavides!