No puc imaginar com seria el meu comportament electoral si m'haguessin parit suís en lloc d'haver nascut a Cornellà de Llobregat en una família obrera i patriota. Sóc català. I com molts d'altres conciutadans del meu país vinguts d'altres terres mai no he legitimat el postfranquisme, la Constitució Espanyola.

Negació del dret a l'autodeterminació, preeminència de la llengua espanyola i monarquia borbònica. Quatre raons de prou pes com per només acatar-la per imperatiu legal. En definitiva, pel que fa als pilars de la idea, sóc en el mateix lloc on era l'any 1978.  

Però avui som molts més. Els independentistes hem deixat enrere la trinxera i lluitem en camp obert. Madurs i forts (ningú no ens ha regalat res!). Som en el Govern de Catalunya, vam empènyer CiU i PSC cap a la reforma de l'Estatut de 1979, tibem les contradiccions de les forces polítiques sucursalistes i hem trencat l'equació pujolista que associava progrés nacional a autonomisme.

Batalles ideològiques guanyades per l'independentisme, com ara la de l'espoli fiscal que patim, que hem de convertir en victòries polítiques. Per això, els camàlics del catalanisme polític, és a dir nosaltres els independentistes, hem d'anar a votar perquè som l'única garantia que pot frenar el nacionalisme espanyol, condicionar el PSOE i arrossegar CiU.

En la propera legislatura: o caixa o faixa. Sense un millor finançament no tindrem societat del benestar a casa nostra. I sense cohesió social no arrossegarem el conjunt  del catalanisme polític cap a l'escenari de posar datar (per què no en el 2014) a la democràcia, a la llibertat, a l'exercici del dret a decidir.

Els suïssos tal vegada poden viure installats en la ‘delicatessen', en aquest luxe. Però, per desgràcia, la nostra nació encara no ha assolit la seva sobirania i el proper 9-M ens hi juguem molt, massa. Els catalans i catalanes no ens podem permetre el luxe que el cap vot independentista, cap vot sobiranista, cap vot patriota es quedi a casa o voti ‘inútilment' en blanc.