Després de l'atemptat atribuït a l'organització armada ETA, cal tenir el cap fred i no actuar amb esquemes superats per la història, perquè no hi ha més sortida que el procés de pau. Felipe González va negociar i va tolerar, com a mínim, les clavegueres i la guerra bruta. I no se'n va sortir. José María Aznar va negociar, va cedir com no ha fet Zapatero. I tampoc se'n va sortir. Ara, Zapatero, que gaudeix de credibilitat i il·lusió democràtica després d'Aznar i el seu PP, s'ha cregut que amb el seu talante i el seu somriure es pot avançar i després de trair Josep-Lluís Carod-Rovira, Pasqual Maragall, Artur Mas i no veure amb bons ulls el nostre president Montilla, es va imaginar que Euskadi és Catalunya i que ell és un encantador de serps i podria convèncer la "serp d'ETA". Ja no s'hi valen les condemnes, les manifestacions, el fer-se la foto a la plaça de Sant Jaume o a qualsevol altra plaça de Catalunya o de l'estat, ara cal la fermesa de Tony Blair, que no es va arrugar ni en els moments més difícils, quan, en ple procés de pau, es van produir dos atemptats salvatges. El que passa és que tothom sap que no queda més remei que negociar, però tothom actua en clau electoral, no amb sentit d'estat, ni que sigui l'espanyol. I el que és pitjor. Els aparells d'estat, que són els que realment manen, podrien arribar a la conclusió que és més perillós per a la sobirania de l'estat un procés de pau i una negociació política amb l'esquerra abertzale que suportar uns quants atemptats anualment i alguna que altra baixa. Si s'arribés a aquesta conclusió, la solució al conflicte polític basc podria eternitzar-se, perquè ja hi ha teòrics que creuen que, a diferència de situacions semblants a altres estats del món, l'actual conflicte basc no hi influeix, per molt que es digui, ni en l'economia espanyola ni en la basca i les institucions segueixen funcionant amb normalitat.

El que manca, doncs, és trencar esquemes. És que hi hagi uns polítics valents, capaços d'entendre que cal solucionar el conflicte polític basc i les seves conseqüències. Ser valents, no hipòcrites, de recollir el missatge que en el Congrés dels Diputats espanyol va donar el lehendakari Ibarretxe. Però l'estat, el PP, els elements jacobins del PSOE i els poders fàctics volen acabar amb el conflicte polític basc? Aquesta és la gran pregunta i em temo que, havent-hi en els propers mesos unes eleccions municipals i, possiblement, unes eleccions generals espanyoles, ningú vulgui arriscar.