M’ha sorprès la docilitat amb la qual els partits polítics catalans acceptaven posar límits al nou estatut de Catalunya a fi d’assegurar-ne la seva constitucionalitat. Els problemes de fons de la vida política catalana es deriven d’una constitució espanyola que impedeix la nostra llibertat nacional i no es podran resoldre només amb un nou estatut. Racionalment s’hauria d’haver començat reformant l M’ha sorprès la docilitat amb la qual els partits polítics catalans acceptaven posar límits al nou estatut de Catalunya a fi d’assegurar-ne la seva constitucionalitat. Els problemes de fons de la vida política catalana es deriven d’una constitució espanyola que impedeix la nostra llibertat nacional i no es podran resoldre només amb un nou estatut. Racionalment s’hauria d’haver començat reformant la constitució o presentant simultàniament propostes articulades sobre les dues lleis fonamentals. A partir de l’aprovació del text del Parlament de Catalunya és probable que els espanyols considerin inconstitucional el text presentat i que demanin als catalans rebaixes substancials que permetin l’encaix amb la constitució. Si els nostres polítics i el conjunt de la societat catalana acceptessin retallades sobre aspectes importants del nou estatut tornaríem al lloc inicial: tindríem un estatut semblant a l’actual. Si des de Catalunya no s’acceptessin rebaixes no quedaria altra opció que plantejar la reforma de la Constitució Espanyola. És probable que, en aquesta hipòtesis, fos inevitable una certa ruptura pacífica però no consensuada entre l’Estat espanyol i les institucions catalanes. Em sembla que els polítics espanyols no estan disposats a fer la transició cap a un estat confederal. Els de dreta ho diuen clarament i ja han demonitzat la proposta catalana. Els d’esquerres es mouen en les mateixes coordenades amb l’excepció d’algunes personalitats aïllades. En un marc que no està disposat a fer la metamorfosi política que permetria l’emergència de la nació catalana, no crec que pugui tenir èxit el nou estatut i penso que no es podrà evitar un altre tipus de negociació que denunciï els aspectes inacceptables de la Constitució Espanyola. Per aquesta raó em semblen prematures les eufòries d’aquests dies. M’agradaria que l’acord entre els partits que han aprovat el nou estatut s’interpretés en el sentit que només el text aprovat al Parlament garanteix el consens actual, és a dir, que si es rebaixés el text s’hauria de considerar normal que cada partit manifestés les seves posicions amb plena independència. Hem expressat tanta satisfacció pel consens aconseguit que potser no estem prou preparats per reaccionar de manera diferenciada si ens ho exigeix la nostra responsabilitat. Podem anar junts si s’accepta el nou text estatutari. Si el projecte queda greument modificat ja no tindria sentit i hauríem d’acceptar la incomoditat del pluralisme polític. Entraríem en una etapa de realisme sense eufòries. També podria passar que els catalans acceptéssim rebaixes molt notables i que féssim veure que tot va prou bé. Si som dòcils acumularem lloances. Si mantenim les posicions ens cauran a sobre moltes malediccions. Tant de bo que el procés no sigui tat difícil i que pel camí no es rebaixi la nostra dignitat nacional. Aleshores gaudiríem d’eufòries consolidades.
