Jordi Pujol ha fet una editorial del seu butlletí alertant de les amenaces que "el manifiesto" i altres iniciatives, com els recursos al TC en contra de l'Estatut, estan llançant sobre el sistema social i polític català. No crec que aquests atacs sorgeixin de forma espontània, ni que siguin puntuals.
Hem de pensar que hi ha una estratègia orquestrada per determinats sectors socials, periodístics i polítics de Madrid, que tenen una gran capacitat d'influència. Malgrat que el seu discurs i els seus plantejaments són clarament racistes (no s'ha de dir així?) i neofeixistes, basats en la puresa lingüística/ètnica dels espanyols, reben molts suports. Això vol dir que l'estat d'opinió que s'ha anat creant a Espanya en els últims anys, i especialment, des de la negociació de l'Estatut és brutalment contrari a les aspiracions catalanes, i fins i tot al manteniment del que ja s'ha aconseguit des del punt de vista de la llengua, la cultura i les institucions. Per tant, aquests sectors no només es mouen perquè Catalunya no faci passes endavant en la seva construcció nacional, sinó que pretenen que fem marxa enrere.
L'única resposta que tenim, i que sempre hem de tenir, és la dels ressorts democràtics. Hem de tenir fe en nosaltres, com diu sovint Jordi Pujol. s el primer pas per fer-nos respectar. Ser-ho també nosaltres, de respectuosos amb la nostra realitat, amb la gent que viu a Catalunya. I alhora ser ferms en la defensa de la nostra llengua, la nostra cultura i les nostres institucions. Ser crítics, no acceptar les coses perquè sí, perquè els enemics de Catalunya semblin més forts. Els atacs cada vegada seran més durs, però el nostre projecte nacional no pot quedar trabat per aquests atacs. Ha de tirar endavant si volem continuar existint com a catalans. Hem de continuar oferint a les noves generacions un marc social i cultural amb un teixit social i una herència cultural que contenen una gran riquesa.
Però hem de situar-nos clarament en aquest nou context. Hem de saber que cada vegada hi haurà més gent que s'adonarà que la supervivència i el desenvolupament de la llengua, la cultura i les institucions catalanes no és possible dins d'Espanya, i en voldrà sortir.
El repte és que tothom se sumi a la catalanitat, sinó tindrem el país dividit per sempre. I els símptomes no són bons en aquest sentit. Només cal veure la celebració de la victòria de la selecció espanyola a Viena. Artur Mas feia referència en la seva última entrevista a la necessitat de treballar per construir la nació i no per obtenir un Estat propi. Aquest és un plantejament que diversos líders de CDC van difonent en els últims temps, com el mateix Josep Rull. En la presentació del llibre coordinat per Jordi Font, Una idea de Catalunya, el discurs era també el de la necessitat de constituir una majoria de país, la necessitat d'incorporar els immigrants a la llengua i la cultura del país. Això ho deia Consol Prados, ella també filla d'immigrants andalusos. Al PSC, per tant, també hi ha gent que vol un país cohesionat nacionalment.
s un plantejament que té una base molt encertada. Però li manca un matís. s possible construir un projecte nacional català dins d'Espanya? Em sembla que no. s possible avançar socialment i culturalment sense els ressorts polítics adequats? Em sembla que no es pot separar el marc institucional dels altres.
